Cercador
El vent s'esmicola
Un relat de: Samfaina- Compartir:
El vent s'esmicola.
S'esmicola.
Un aire gèlid, fred, congelat, sec, raspant, ignorant i distant,
que t'abraça i t'arriba a tots els racons.
El vent s'esmicola.
S'esmicola.
S'esmicola.
S'esmicola.
S'esmicola.
S'esmicola.
S'esmicola.
S'esmicola.
La vida cau a terra.
S'esmicola.
S'esmicola
La meva vida cau a terra.
S'esmicola.
S'esmicola.
S'esmicola.
La nostra vida cau a terra.
i s'esmicola
s'esmicola.
I què en fem de totes les ànimes esmicolades?
Esmicola-les.
Crema-les.
Enterra-les.
Mata-les.
l´Autor
13 Relats
10 Comentaris
13488 Lectures
Valoració de l'autor: 9.20
Biografia:
mallorquina de naixement, sense un pais clar de sentiment .Més gran del que a vegades em penso, però encara molt jove dins la societat. Tinc l'extranya sensació, que encara estic començant a viure, i fa molts anys que estic igual, potser en adonar-me'n la vida m'haurà passat davant (no ho deia ja John Lenon? allò de..."la vida és el que està passant mentres fem plans"?, doncs aquesta és una mica la sensació que tinc), i moltes coses de mi no us sé dir...només que ecriure és per mi una manera d'escapar-me de tot, del món, de la gent i inclús de mi. Que sense la música no sabria viure ( passió, que encara que sembli increïble, va ser adquirida abans de l'inici de l'eufòria MP3ística), i que per funcionar necessito llum (a poder ser, solar!) i de tan en tan una sessió de postes de sol, davant la platja, a l'hivern i tota sola.
Gina