Cercador
El vent enjogassat
Un relat de: joandemataro- Compartir:
A voltes , surto al carrer
i, abstret, vagarejo
apàtic i desorientat
Fins que un remolí entremaliat
em bufa darrere l'oïda
i enjogassat em fa empentes
i com si fos un penell
em vol canviar de destí
I en veure que no em ressisteixo
aprofita la saó
per travessar-me les pells
i se m'escola per dins
i tot sacsejant-me els ànims
m'arrenca impensats somriures.
I torno a casa renovat.
I tan fresc em sento per dins
com airívol i esvelt per fora.
Comentaris
-
Jocs i somriures[Ofensiu]Unaquimera | 12-11-2010
Jo també he pensat de vegades que la natura juga amb nosaltres...
de la mateixa manera que crec que el destí juga sovint a jocs les regles dels quals desconeixem.
Sovint, en lloc de pensar en dominar una o l'altre, el més savi deu ser deixar anar un somriure, tal com fas tu.
T'envio una abraçada somrient,
Unquimera
-
Ai aquest vent!!![Ofensiu]Anna Rispau | 11-11-2010 | Valoració: 10
Preciós poema per una enamorada del vent del nord, de la tramuntana.
Sol ser forta però a mi em carrega les piles, et sent alliberada quan t'hi enfrontes cara a cara i t'arrossega com una vela inflada quanbufa de darrere teu.
Fantàstic poema, com tots els que basteixes amb sentiments, imatges i paraules.
Una forta abraçada esventada. Anna. -
Noto aquest vent[Ofensiu]Joan G. Pons | 11-11-2010 | Valoració: 10
Per mi un vent de positivitat, que m'acarono i m'ha donat plaer al llegir-te. Gràcies, Joan.
