Cercador
El vent afluixa
Un relat de: pentaroo- Compartir:
El vent afluixa,
el cel és clar,
els pins sospiren
i el sol se'n va...
Dalt del turó
l'herba es gronxa,
veig el teu poble
i el que m'enyora...
Petons antics
en la memòria
que encara retinc
a la retina...
Carícies suaus
i el cor em botia,
pensaments poc clars
i el futur no el veia...
Sinceritat
i valentia,
emoció, sentiment,
però no cada dia...
El camí feixuc
em pren la vida,
me la deixo prendre
i perdo la guia...
Jo no ho sabia
ni ho intuia,
que el temps em mata
si no hi poso vida...
Ara em lamento
mig ple de joia,
veig llum a fora
i ploro a dintre...
Sóc aigua remoguda,
sóc pau en treva,
sóc quasi esperança,
sóc tota teva...
Respiro a fons
i miro enrera,
no vull tornar
sobre els meus passos
sinó seguir
allà on m'espera
el meu sentir...
Allà on estimo,
amb el meu fill...
l´Autor
9 Relats
9 Comentaris
6516 Lectures
Valoració de l'autor: 8.80
Biografia:
El primer amor adolescent va fer aflorar en mi la necessitat d'abocar els meus sentiments-pensaments en vers, cercant una musicalitat no lligada a les formes. Malauradament aquesta rauxa per la paraula escrita va esvair-se al cap de pocs anys i ara només m'aboco al paper de tant en tant.Tanmateix són molts els versos escrits que he deixat pel camí i, tot i que la perspectiva dels anys fa que me n'avergonyeixi d'alguns, gaudeixo rellegint-ne la innocència i falta de maduresa. Afortunadament n'hi ha que em remouen per dins quan, atzarosament, me'ls trobo de nou, i són aquests els que potser de mica en mica, de tant en tant, aniré afegint per aquí.
Salut,
Jordi 'Wolf'