El veí

I quan pensaves que la teva vida anava a fer un canvi impressionant, resulta que no, que poc a poc, tot comença a anar de baixa; deixes el curs que acabes de començar, el curs que representava l’inici d’una nova etapa! El teu nòvio et deixa. I la casa que havieu d’arreglar entre els dos se’t cau a sobre, no para de trencar-se per tot arreu. Després resulta que hi ha un veí que et fa gràcia. És maco. És simpàtic. És energètic. I et va “tirant els trastos”. Un dia t’ajuda a pujar les persianes dels garatges d’aquesta casa, que com a mínim fa 40 anys no s’han obert, juntament amb l’altre veí, un home més gran, que després entendràs que el fet que t’ajudi simplement és perquè la seva neta necessita un garatge on deixar-hi el cotxe. Aquell mateix dia, el veí guapo, et porta una bossa plena de verdures, del tros de la seva família. Perquè això és un poble. Aquí la gent és de poble. Gairebé tothom té un tros. I resulta que el seu és dels millors d’aquí. Un altre dia truca a la porta de nit, obres, i et col•loca una síndria a les mans! I a tú, que no havies tingut un dia molt alegre, una mica depriment, et canvia per complet el teu estat dànim, segurament se’t nota a la cara quan t’adones del regal i no pots evitar riure com si fóssis imbècil, només falta que se’t caiguin les calces a terra de l’emoció. Passen uns dies. I quan penses que s’ha oblidat ja de tú, truca a la porta i et convida a la platja amb els seus gossos. Ostres! Penses, que guai, ni tan sols m’ha tocat. Potser li interesso de debó, perquè és el primer cop que tinc una cita i no passa absolutament res sexual. Passen uns dies més i torna a trucar a la porta. Et porta un “espantamosquits” d’aquells que s’endollen, perquè tú, a l’anterior cita, li vas comentar que a casa teva hi viuen tots els mosquits del món. I no exageres, és veritat. I et sembla el gest més tendre. I tornes a riure com una imbècil. Joder que bé, és ideal. Uns dies més. És divendres. Estàs a punt de preparar el sopar, perquè aquí no coneixes ningú més, a part dels veïns iaios, amb qui puguis anar a fer una cervesa o un cubata o sortir de casa. Però trigues una mica. Potser truca avui a la porta. T’entreténs abans d’encendre el foc, expressament. Penses: si avui no ve, és que no li agrado, si ve, és que està interessat de debó. I quan estàs a punt de triturar-ho tot per fer la salsa pesto, sona el timbre. És ell, sobre la moto. I t’has de tornar a aguantar les calces, no sigui cas que caiguin. I et convida a un entrepà. Passen vàries coses aquella nit. Drogues, converses, beguda, intent de sexe, i, ja era extrany que trigués tant, surt el tema de la noia boja-desequilibrada, sempre n’hi ha una (de vegades has sigut tu, no ens enganyem), amb qui ha estat sortint durant uns vuit mesos i que ara li envia un missatge al mòbil, perquè resulta que ha estat amb ella fins feia unes dues setmanes. Les dues setmanes que ha estat trucant a la porta….