El triangle

- Tinc un sopar de negocis - va dir-li en Jan a mig matí, per telèfon. Arribaré tard.- Doncs, aprofitaré per a sortir amb la Núria - contestà la Cèlia. Des de que es va separar, necessita d'una bona amiga.Tots dos penjaren el telèfon, bo i sabent que cadascú, per separat, era protagonista d'una enganyifa.Quan tocaren les sis, en Jan, sortí de l'oficina amb dos companys amb els que havien decidit anar a prendre unes cerveses.Després d'una estona, agafà el mòvil, trucà i donà un copet de comiat a l'esquena dels seus colegues.Agafà un taxi i es dirigí cap a Horta.La llum esglaiada d'aquells carrers estrets, a l'horabaixa, feia que pujés més encara la seva excitació. Havia arribat. Pagà al taxista i es posà bé la corbata, tot caminant amb pas ferm cap a la porteria, que era oberta. Pujà les escales. Principal segona. Trucà al timbre. Es sentiren passes, duia tacons.Una noia amb un somriure enlluernador aparegué davant seu. Morena, alta i amb una bata de satí, gris perla, que marcava la silueta del seu voluptuós cos.La noia es va presentar com a Júlia. El convidà a entrar i li anuncià que la seva amiga ja era allà, per a passar-s'ho d'allò més bé amb ells dos.Asseguda, amb un got a la mà, va no voler veure a la Cèlia.