EL TRESOR DE LA LLUM

Un relat de: petita sirena



En un planeta molt llunyà que es deia “Sclat”, hi vivia gent molt semblant a la de la Terra, però tenien un avantatge que nosaltres no tenim: el corrent elèctric era gratuït; no l’havien de pagar. Les botigues sempre tenien els llums dels aparadors encesos, dia i nit; no els apagaven mai perquè sabien que ningú no els cobraria l’electricitat, els fanals estaven encesos a qualsevol hora, encara que hi hagués claror al carrer, i dins de les cases els aparells elèctrics funcionaven contínuament, la gent mai no els desconnectava.

Un dia, de sobte, es va apagar tota la llum del planeta, de nord a sud i d’est a oest, totes les ciutats van quedar a les fosques i els aparells elèctrics van deixar de funcionar. Tan sols la casa d’una familia molt assenyada i estalviadora, que no havia malgastat mai la llum, va continuar il•luminada; eren persones que sempre havien gastat només l’electricitat necessària perquè sabien molt bé que no es pot malversar cap dels tresors que ens ofereix la vida.

La resta de gent d’aquell planeta no entenia el que passava, i la lluna els ho va voler explicar:

-No us queixeu- els va dir - això és un càstig pel vostre comportament negligent. Ara us adonareu de com és de necessària la llum; espero que això us serveixi de lliçó i que a partir d’avui la utilitzeu amb més cura, només quan sigui necessària; heu de comportar-vos com aquesta familia tan sensata i prudent que ara no ha rebut cap càstig. En aquesta ocasió us perdono, però si torneu a malgastar l’electricitat, us la trauré per sempre més.

Totes les persones del planeta van comprendre que la lluna tenia raó i li van demanar perdó. Mai més no van haver de quedar a les fosques perquè havien comprès perfectament que posseïen un gran tresor que calia conservar i protegir: la llum.


Mireia
10 anys

Comentaris

  • En aquest conte...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 30-10-2015 | Valoració: 10

    En aquest conte ens ensenyes que no s’han de malgastar allò que tenim, encara que sigui amb facilitat i que ho hem de valorar i, a més a més també ens ensenyes que com a mínim tothom té dret a una segona oportunitat i que s’ha de saber perdonar.
    —Joan—

  • Preciós[Ofensiu]
    brins | 25-10-2015 | Valoració: 10

    Un conte ple de seny i de sensibilitat, Mireia. Que bonic i alliçonador és tot el que expliques...Continua escrivint, bonica.

  • Una bona lliçó[Ofensiu]
    reusenca | 23-10-2015

    Un conte que ens ensenya moltes coses.
    Molt bé Mireia, no deixis d'escriure. Segur que els altres podrem aprendre'n de tu.
    Una abraçada

  • M'agrada[Ofensiu]
    Naiade | 22-10-2015 | Valoració: 10

    Un conte molt bonic i també educatiu. M'agrada perquè ensenya a valorar el que tenim i a no malgastar.
    Una abraçada

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-10-2015 | Valoració: 10

    Un conte precios, ens ensenya molt
    A seguir escrivint
    Montse

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de petita sirena

petita sirena

5 Relats

27 Comentaris

3657 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Hola, relataires!

Em dic Mireia i tinc deu anys. Fa molt temps que participo a RC perquè m'agrada moltíssim llegir i inventar contes. Quan era petitona els dictava als meus pares, però ara ja els escric jo soleta; només m'han de corregir alguna falta d'ortografia que se m'escapa.

Si les meves històries us agraden, estaré molt contenta!