EL TRESOR DE LA LLUM

En un planeta molt llunyà que es deia “Sclat”, hi vivia gent molt semblant a la de la Terra, però tenien un avantatge que nosaltres no tenim: el corrent elèctric era gratuït; no l’havien de pagar. Les botigues sempre tenien els llums dels aparadors encesos, dia i nit; no els apagaven mai perquè sabien que ningú no els cobraria l’electricitat, els fanals estaven encesos a qualsevol hora, encara que hi hagués claror al carrer, i dins de les cases els aparells elèctrics funcionaven contínuament, la gent mai no els desconnectava.

Un dia, de sobte, es va apagar tota la llum del planeta, de nord a sud i d’est a oest, totes les ciutats van quedar a les fosques i els aparells elèctrics van deixar de funcionar. Tan sols la casa d’una familia molt assenyada i estalviadora, que no havia malgastat mai la llum, va continuar il•luminada; eren persones que sempre havien gastat només l’electricitat necessària perquè sabien molt bé que no es pot malversar cap dels tresors que ens ofereix la vida.

La resta de gent d’aquell planeta no entenia el que passava, i la lluna els ho va voler explicar:

-No us queixeu- els va dir - això és un càstig pel vostre comportament negligent. Ara us adonareu de com és de necessària la llum; espero que això us serveixi de lliçó i que a partir d’avui la utilitzeu amb més cura, només quan sigui necessària; heu de comportar-vos com aquesta familia tan sensata i prudent que ara no ha rebut cap càstig. En aquesta ocasió us perdono, però si torneu a malgastar l’electricitat, us la trauré per sempre més.

Totes les persones del planeta van comprendre que la lluna tenia raó i li van demanar perdó. Mai més no van haver de quedar a les fosques perquè havien comprès perfectament que posseïen un gran tresor que calia conservar i protegir: la llum.


Mireia
10 anys