EL TREN

Un relat de: MariaM
Darrere d’ell la porta es tancà amb estrèpit, agressivament, pensa; no calia, ho havia entès, ho hagués entès amb menys soroll, també. Aquell so se li havia incrustat en el timpà, no se’l podia treure del cap, amenaçava amb deixar-lo sord tot i haver-se’n allunyat a corre-cuita, aclaparat. No era solament l’oïda que podia quedar malmesa. Un sentiment de ràbia s’apoderava del seu estat emocional. Fugir era el seu objectiu més immediat; a vegades només és una paraula la que desencadena un canvi de rumb –PROU- i ell l’ha sentida.
Un cop dintre del cotxe, li faltà l’aire; està impregnat del perfum tan personal de l’Elisa. En surt; el deixa aparcat prop de l’estació. En la coincidència de trobar-se just allà, hi veu el senyal que necessita per allunyar-se de tot. El tren, qualsevol tren, en serà un bon mitjà.
L’andana plena de gom a gom, encara l’enfonsa més. En tria una altra. Quan s’enfila al vagó que roman aturat, ni tan sols ha pensat en treure’s el bitllet. Pagarà quan el revisor li ho demani, per anar qui sap on, tant s’hi val.
Darrerament, només ha viatjat amb l’Elisa, qualsevol lloc era bo. Viatjar amb ella és meravellós; ell que n’estava força de viatjat, no havia gaudit mai tant com quan ho han fet junts. Veure el món, les muntanyes, els rius, el mar i les estrelles a través dels seus ulls no té preu. La seva mirada ho copsa tot, s’admira de tot. Els seus raonaments i comentaris, d’una simplicitat clarificadora, el convencien; inclús a ell que duia l’etiqueta de intel·lectual a la solapa de cada una de les seves jaquetes. El tenien per un jove savi, certament. Potser per això, els odia a tots i a tots.
D’aquí un temps, però, seré com els altres, em conformaré i diré ja està, s’ha acabat, avui no puc, encara.
En baixar del tren no té noció d’on l’ha portat, ni el temps que ha estat fora vivint un somni ple de paisatges i de la imatge de l’estimada. Tanmateix, com si l’aire parlés, sense voler surt dels seus pensaments amb un sospir.
El vagó on s’ha refugiat en la fugida anava enlloc, es troba en una via morta. El dolor se li clava insistentment com una urpa a la part superior del pit, a l’esquerre, allà on el cor batega, dèbil, en un últim esforç.
Tanca els ulls alhora que obre el puny a poc a poc i deixa caure la pastilla vermella, ja no li caldrà. Ha vist l’Elisa que, radiant, lii allarga la mà; l’espera darrere d’aquella porta pesant, al final del túnel lluminós.

Comentaris

  • Redó[Ofensiu]
    MariaM | 29-12-2016

    Gràcies, Vicent. Per la teva lectura; sóc una aprenenta i els vostres comentaris m'ajudaran a millorar, si és possible.
    MariaM

  • Jo de tu, reclamaria[Ofensiu]
    MariaM | 29-12-2016

    Gràcies! Per tot plegat. Lectures, felicitacions i, sobretot, pels teus ànims i interés. Et confesso que sóc una negada per la tecnologia i em vaig fer un embolic. Segon tren va arribar doble perqué vaig adonar-me'n que m'havia passat de caràcteres, en vaig fer una versió reduïda sense anul·lar el primer.
    Gràcies, però, crec, que no puc reclamar res, tan sols a mi mateixa.
    Tu si que en saps. Una abraçada. MariaM.

  • Jo de tu, reclamaria[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 24-12-2016

    Maria, no és pas que hagis enviat dos relats, sinó dues vegades el mateix relat.
    Penso que si reclames, potser no el desqualificaran. Ja es veu que ha estat una errada.
    De totes maneres, no deixis d'escriure!
    Bones festes!

  • Microrelat elminat del concurs[Ofensiu]

    Benvolguda,
    Hem vist que aquest mes has presentat a concurs dos microrelats sobre el tema de viatjar en tren. Lamentablement, noseran valorats pel jurat del concurs perquè les bases estableixen qua cada autor només pot presentar un microrelat per mes. Esperem que segueixis participant en els mesos següents, amb només un microrelat!
    Diuen les bases:
    6. Un/a mateix autor/a pot participar en totes les convocatòries mensuals; però únicament amb un relat per mes. S’entén, per participant, una sola persona física. En cas que un/a autor/a enviï més d’un relat en una mateixa convocatòria mensual, ja sigui amb el mateix pseudònim o amb més d’un, es desqualificaran totes les seves obres d’aquell mes. També, si es detectés, que un autor/a s’ha presentat amb diversos nicks o pseudònims, quedaria automàticament desqualificat/da del concurs.

  • Redó[Ofensiu]
    Vicent Terol | 20-12-2016 | Valoració: 10

    Molt ben arredonit aquest relat, Maria, amb eixa frase final. Pensava que aconseguiria escapar a alguna mena de paradís estrany, però mira tu per on... M'ha agradat la manera com fas que ens posem en la pell del protagonista. Molt bon treball!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: