El tren de mitjanit

Un relat de: poetessa frustrada

Vull pujar en aquest tren de mitjanit que em porta per mons on ja he estat però mai he gosat dir que he arribat a torbar-los.
Endinsant-me en els camins dels meus pensaments puc veure per la finestreta del meu vagó tot llunyà el meu horitzó.
Com s d'una pintura és tractés, la llunyania em fa veure de color blavós tot allò que la meva vista no pot abastar. El paisatge em produeix un efecte il·lusionador però estic segura que entremig de la blavor confosa, hi ha una llum d'esperança.
Mai l'havia vist abans amb la boira que entela el meu cristall. Però jo sé que ets tu aquesta llum que el guia en la foscor en busca d'allò que no sóc i que vull ser i que només aconseguiré, anant a cercar-te.

Comentaris

  • El follet de la son | 14-11-2006 | Valoració: 10

    M'ha cridat molt l'atenció el teu text perquè en ell parles de tres coses que són títol o element recorrent en els poemes que escric. Una és el tren, però jo sempre parlo d'un tren que engega a l'horitzó. Una altra és la boira, com a element de recolliment interior. La tercera és la blavor de les muntanyes i la imatge d'allò que per tu reprensenten l'he trobat encertadíssima.
    I donat que m'ha cridat tant l'atenció del teu text, malgrat algunes frases tòpiques, et felicito de tot cor.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de poetessa frustrada

poetessa frustrada

33 Relats

45 Comentaris

32677 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
Només sóc una noia a la que li agrada expressar els seus sentiments. M'agradaria compartir-los amb vosaltres i és per això que sóc aquí.
Ja sabeu, si voleu compartir amb mi la passió d'escriure no dubteu en agregar-me:
mariadeloshielos@hotmail.com
Fins aviat!!