El tren de mitjanit

Vull pujar en aquest tren de mitjanit que em porta per mons on ja he estat però mai he gosat dir que he arribat a torbar-los.
Endinsant-me en els camins dels meus pensaments puc veure per la finestreta del meu vagó tot llunyà el meu horitzó.
Com s d'una pintura és tractés, la llunyania em fa veure de color blavós tot allò que la meva vista no pot abastar. El paisatge em produeix un efecte il·lusionador però estic segura que entremig de la blavor confosa, hi ha una llum d'esperança.
Mai l'havia vist abans amb la boira que entela el meu cristall. Però jo sé que ets tu aquesta llum que el guia en la foscor en busca d'allò que no sóc i que vull ser i que només aconseguiré, anant a cercar-te.