El tren de Crasth

Un relat de: Nicolau Poncell i Garcia
Érem dalt del tren en companyia d’un aprenent de mag vestit amb un mono gris clar i capa llarga de color carbassa llampant. Lacta parlava amb el jove que es deia Nessihrt, quan es va sentir el to d’un xiulet quasi imperceptible i l’aprenent va marxar sense badar boca. Em fa mala espina Nilan, em va dir ella. Crasth és un lloc estrany, molt diferent del que hem vist fins ara, li vaig dir jo tranquil·lament.

Feia dos dies que havíem agafat el tren que circumval·lava Pangea per recomanació d’Üshr, el secretari del ministeri d’afers exteriors. Ens havia dit que era la millor manera de conèixer el seu món. Una setmana abans, quan fèiem l’aproximació al planeta Crasth, ja havíem observat que hi havia un sol continent gegant envoltat d’aigua. El comboi era el més llarg que havia vist mai, cent trenta vagons ens va informar abans de pujar-hi, com una ciutat en moviment. També ens va avisar que no ens estranyéssim de res i ens va encolomar en Nessihrt d’acompanyant, mig vigilant i mig protector.

Vaig mirar per la finestra. Érem al mig d’una gran planura i de lluny s’acostava un estol d’aus. Al cap d’uns segons em vaig adornar que anaven directes cap al tren i es feien grans per moments, vaig pensar que cada una potser era tant gran com un vagó. No acostumo a espantar-me però em vaig preocupar una mica, la Lacta estava petrificada al meu costat. Del tren va sorgir una radiació de color porpra contra la què van, literalment, desintegrar-se les aus.

En Nessihrt, després, ens va explicar que havien hagut d’activar un conjur de protecció perquè en èpoques de penúria aquestes aus gegants ataquen els trens confonent-los, embogides, amb els cucs també gegants que habiten el continent. Espero que no ens trobem cap cuc! va afegir amb certa preocupació. La Lacta va dir que no li agradava gens aquell món on tot era tant superlatiu i amenaçador. Jo vaig pensar en els nostres perseguidors, no fos cas que apareguessin de sobte per un forat de cuc; no se com ens ho faríem sense la nau.

Comentaris

  • No m'hi convidis![Ofensiu]

    En el teu relat les imatges s'imposen a la paraula. I si en fessis un Curt?
    Això sí, no recomanable abans d'anar a dormir.
    Bufa,quin planeta!

  • Gràcies companys![Ofensiu]

    Imaginar mons diferents m'agrada. És pura fantasia, tot i que la naturalesa humana és com és. E. Viladoms hauràs d'esperar al mes que ve per la propera entrega, ja hi treballo.
    Bon Nadal i Molt Bon Any Nou!

  • Imaginatiu[Ofensiu]
    Edgar | 22-12-2016

    Bé, molt interessant però més que de trens m'ha semblat de terror. Ha, ha, ha.

  • Fantasiàstic![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-12-2016 | Valoració: 10

    Caram, quina meravella de relat! Et felicito per la fantasia que ens has dibuixat, per la creativitat i la ficció terrorífica. Un viatge molt especial i uns ocells que farien tremolar al mateix Hitchkok! Una forta abraçada i que passis un molt bon Nadal!

    Aleix

  • Quina por![Ofensiu]
    Materile | 22-12-2016

    Ostres, quina por! Si el món en què vivim comença a semblar-me sinistre, el que ens plasmes, el que ens dibuixes encara ho és més. Jo penso com la Lacta . Salutacions,

    Materile

  • Jo tampoc [Ofensiu]
    E. VILADOMS | 20-12-2016

    Jo tampoc voldria trobar-me amb cap d'aquests cucs!
    Déu n'hi do, en quin planeta s'han ficat els teus protagonistes! En clau de ciència-ficció es poden tractar, també, tots els temes.
    Fins al proper lliurament de la història!