Cercador
El treball i el descans
Un relat de: Glòria Vendrell Balaguer- Compartir:
"La flor Pasionaria" treballa tot l'any discretament i quan arriba l'estiu
descansa en la seva acurada i elaborada bellesa.
Ara que és temps d'estiu i de vacances, reflexiono una mica sobre la necessitat que en tenim i sobre el seu significat.
Necessitem de les vacances per a fer una aturada en la nostra quotidianitat i poder fer altres coses que no tenim temps de fer habitualment, per poder regenerar-nos per dins i per tal d'arribar als racons personals on no sempre hi tenim accés.
És el temps del repòs del cos sencer (per dins i per fora), és el temps del gaudi i de la calma, és el temps d'estar a l'expectativa, el temps de la contemplació en el seu sentit més original...com que "contemplar" vol dir " mirar atentament un espai delimitat ", és del tot necessari doncs que puguem mirar amb atenció l'espai delimitat de la nostra vida, en relació a la dels altres i en relació al seu sentit.
Tot això és el que fem quan " descansem" de veritat, en siguem conscients o no, tant si anem a la platja com a la muntanya, tant si anem a un país exòtic, com si ens quedem a la fresqueta del " balcó de casa", tant si es tracta d'un mes, com si es tracta de quatre dies...perquè el descans autèntic no depèn del "què" fem sinó de " com" ho fem.
El que succeeix a vegades és que no descansem de veritat perquè convertim les vacances en una projecció idealista que ens allunya del repòs veritable i passa que convertim les vacances en una prolongació de l'estrès i de les fatigues habituals.
Fa pocs dies vaig sentir dir que el descans no és l'antítesi del treball, encara que ens ho sembli. L'antítesi del descans és la inquietud i el desassossec . El treball no és una maledicció. És una benedicció si el posem en el seu lloc.
I quan parlo de treball no parlo exclusivament del treball remunerat, que això és una simplificació molt trista del treball ! ... quan caminen de la ma el treball i el descans, encara que sembli una paradoxa, pot arribar un moment en que fins i tot es pugui trobar descans en el treball. No podem oblidar que el treball de l'amor mai fa vacances... i si no, pregunteu-li a la flor !
Glòria Vendrell i Balaguer
descansa en la seva acurada i elaborada bellesa.
Ara que és temps d'estiu i de vacances, reflexiono una mica sobre la necessitat que en tenim i sobre el seu significat.
Necessitem de les vacances per a fer una aturada en la nostra quotidianitat i poder fer altres coses que no tenim temps de fer habitualment, per poder regenerar-nos per dins i per tal d'arribar als racons personals on no sempre hi tenim accés.
És el temps del repòs del cos sencer (per dins i per fora), és el temps del gaudi i de la calma, és el temps d'estar a l'expectativa, el temps de la contemplació en el seu sentit més original...com que "contemplar" vol dir " mirar atentament un espai delimitat ", és del tot necessari doncs que puguem mirar amb atenció l'espai delimitat de la nostra vida, en relació a la dels altres i en relació al seu sentit.
Tot això és el que fem quan " descansem" de veritat, en siguem conscients o no, tant si anem a la platja com a la muntanya, tant si anem a un país exòtic, com si ens quedem a la fresqueta del " balcó de casa", tant si es tracta d'un mes, com si es tracta de quatre dies...perquè el descans autèntic no depèn del "què" fem sinó de " com" ho fem.
El que succeeix a vegades és que no descansem de veritat perquè convertim les vacances en una projecció idealista que ens allunya del repòs veritable i passa que convertim les vacances en una prolongació de l'estrès i de les fatigues habituals.
Fa pocs dies vaig sentir dir que el descans no és l'antítesi del treball, encara que ens ho sembli. L'antítesi del descans és la inquietud i el desassossec . El treball no és una maledicció. És una benedicció si el posem en el seu lloc.
I quan parlo de treball no parlo exclusivament del treball remunerat, que això és una simplificació molt trista del treball ! ... quan caminen de la ma el treball i el descans, encara que sembli una paradoxa, pot arribar un moment en que fins i tot es pugui trobar descans en el treball. No podem oblidar que el treball de l'amor mai fa vacances... i si no, pregunteu-li a la flor !
Glòria Vendrell i Balaguer
l´Autor
116 Relats
77 Comentaris
51026 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80