EL TRAU

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Fa anys al meu fill li van haver de cosir una cella. Portava ulleres com en porta ara i un company sense malícia jugant li dóna una empenta amb tan mala fortuna, que les ulleres metàl·liques se li van clavar a la pell, en ensopegar contra una paret.
La seva germana bessona, la meva filla en veurem, ja que l´escola em van avisar de l'accident va dir: mama al nen li han tret un ull.
Jo espantada vaig anar corrents a veure el seu germà, ja que amb la notícia s´em va glaçar la sang a les venes. Devien tenir uns cinc anys mes o menys.
Després de comprovar que era un bon trau a una cella i res més , em vaig tranquil·litzar. Li havien fet les primeres cures, però li rajava sang de valent.
Vaig agafar als meus fills amb el cotxe i vaig anar corrents a l'Hospital més proper.
En entrar a urgències i en veure que li rajava molta sang ens varen fer passar de seguida. La metgessa ens calmava dient que sols havien de donar uns quants punts i que ni se li veuria, vaja que dintre la desgràcia no era res.
Va agafar els estris per cosir la ferida i em va preguntar si tenia més nens
Jo li vaig respondre que no, però que en ser bessons tot era doble, col·legis, llibres roba.
No em parli de roba va dir i va fer un bufet. En tinc quatre i de tant car tot, que inclús he comprat una màquina de cosir, ara estic aprenent , a veure si així em resulta més barat.
Ara, no es pensi, no sé si m´en sortiré. Sóc una verdadera nul·litat amb l´agulla!
Llavors sí que em vaig espantar de valent.
Més no, encara avui dia és té de mirar molt bé, per veure els set punts que li va donar.
Ben mirat no era gens maldestre ans el contrari.

Comentaris

  • Cosir...[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 19-04-2018 | Valoració: 10

    Hola Montse. M'ha passat com a Nil: al llegir-te el relat no he pogut evitar recordar ma mare, pobreta, amb el disgust que va agafar quan, jugant una vegada, de petita, se'm trencaren les ulleres, que sempre he portat, encara que després vaig tenir l'opció de les llentilles. És veritat que deguem tenir un angelet protector, però fins i tot quan som grans. Jo em vaig obrir la cella fa uns anys, per una tonteria, no paga la pena ni contar-ho. El cas és que, com que mai no m'havia passat, amb tres puntets de res i ni rastre ara mateix de la ferida, quina por al mirar-me a l'espill, quan em vaig veure la cara plena de sang a vessar, no m'ho podia creure. M'ha agradat molt com ho has contat, amb l'exageració de la nena i, després, la conversa amb la metgessa que és, des del meu punt de vista, la part més sorprenentment còmica, en el teu estil tan teu, del relat. Normal que t'espantara ni que fos un poquet: he sentit dir que cosir ferides s'assembla molt a cosir la roba. Ara que… espere que no ho llegesca un metge, açò que et dic, perquè crec que em posaria 'a caldo'. Si entra un metge, que em dispense, que la ignorància és molt atrevida, diuen.

    Moltes gràcies pels teus comentaris tan amables.

  • Patiment[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 17-04-2018 | Valoració: 10

    Aquest relat teu m'ha fet recordar la meva infantesa. Jo també tinc la cella cosida, a més a més de la llengua i dos dits de la mà esquerra i algun esvoranc al cap. Bona peça estava fet jo de petit.... amb la cella, la mare, pobra, pensà que havia perdut un ull de tanta sang que rajava. Quan ho penso, en el que he fet patir, em ve un calfred al cos. Jo estic convençut que quan som petits tenim un angelet de Déu que vetlla per nosaltres. Amb això que et dic, crec que estàs d'acord amb mi. Una abraçada, Nil. Per cert, no ha sortit encara el meu poema, PLENILUNI, publicat, que ho fa això? Serà que mentre que era a la llista d'espera pendent de supervisar, he anat modificant-lo una i mil vegades i això ha produït un curtcircuit? Algú m'ho pot aclarir?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

341 Relats

1027 Comentaris

153007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.