El trànsfuga

Desencantat pel maltractament físic i psicològic dels menuts, va prendre una decisió dràstica.
Un immortal ferit i humiliat, assetjat pel desgast de il·lusions i rebutjat per una innocència ja diabòlica. Expert, sense títol, en odontologia i ortodòncia, havia perdut tota la motivació que li calia per seguir formant part del folklore tradicional. Anys d'experiència recollint dents. Les netejava d'arrel, les polia amb una pasta dental i seguidament les catalogava i endreçava pel seu topogràfic. Un cau ple de petits prestatges que recollien una habitació pestilent, fosca i plena d'humitats. Tot i els triennis acumulats i la lleialtat del ratolí, les subvencions dels màgics mai arribaven pels més necessitats. Ara invertien en borsa, merchandising i les males llengües deien que eren distribuïdors de material bèl·lic. Res era màgic, era tot tan real i sanguinari com la vida. Ja no interessaven els vells mites.Feia anys que no anava a cap convenció, no es relacionava amb gent del mateix ofici. Estava sol, ben sol.
Va deixar de fer visites a domicili, així s'estalviava les riotes del menuts cada vegada que apareixien de sota el llit per donar-li un ensurt de mort. Gasos congelats inflamables, verins (el que més arsènic i cianur), peròxids orgànics, armes de foc i explosius, substàncies infeccioses, burles desmesurades... El ratolí havia desitjat tantes vegades ser mortal...El mataven, remataven, però ell amb l'ajuda divina s'aixecava com podia amb la cua entre les cames i un "mecagontot" entre les dues enormes dents que el caracteritzaven.
Es va tancar amb pany i clau al seu cau, va cremar tot l'inventari deontològic i va decidir fer un canvi de partit. Ser partidari del PNdC (Partit Neutral del Cel) era un tipus de vida però ja no coneixia ni la campanya electoral. Havia llegit alguna cosa sobre el PdI (Partit de l'Infern) grans promeses per a tots aquells que es mereixien un bon infern. Així doncs el seu objectiu era clar: guanyar-se'l.
Com a bon ratolí tenia una biblioteca de llibres usats, que mai havia llegit. Però el seu instint l'havia portat a ser un col·leccionista neuròtic de documents que classificava i indexava amb afany protector. Va fer una selecció d'algunes novel·les d'autors com Poe, Capote, Hammett, Chandler i un repertori exhaustiu de llibres d'anatomia. Un cop instruït es va posar mans a l'obra. Es deixaria portar per l'olor a por, pels crits ensordidors de l'insomni i els plors trencadissos de la nit. Allà cometria els seus sanguinaris assassinats, fins guanyar-se l'infern.
-"Extra, extra....Assassinats encadenats, es parla de l'Assassí Dentista. Extra, extra...."
Després de nits senceres de vigília, sang i fetge, el ratolí va creure necessari enviar un burofaxextramón a terres subterrànies, no sabia si a l'infern havien rebut les notícies dels seus excèntrics assassinats.
Va rebre contesta ràpida, un sobre flamejant amb olor a sofre va aparèixer de cop:
-Vols ser dels nostres? Baixa. Formaràs part del DIAI(Departament d'Investigació per Acabar amb la Il.lusió). Tens el número de carnet 34.0005 INF, identifica't a secretaria.
El ratolí es va fer un enorme cucurutxo amb cartolina per posar-se'l al cap, havia llegit poc del KKK, una societat secreta estat-unidenca, però suficient com per saber que aquest complement el faria guanyar punts.