El tramvia

Un relat de: Aleix de Ferrater

L’home de negocis surt seriós de la Torre Agbar i mira el rellotge. Està nerviós, té pressa. Es dirigeix ràpidament a la parada del tramvia. L’esperen a la Torre Mapfre “i aquesta és la millor combinació”, pensa.
Dret, cercant un seient buit, els revolts de la plaça de les Glòries encara el posen més nerviós. De sobte, però, en arribar al pont de Marina el tramvia gira a la dreta, surt de la via i continua pel carrer Almogàvers.
-Però, què fa, aquest! –exclama l’home de negocis, interrogant els altres passatgers amb la mirada. Ningú respon i decideix preguntar al conductor:
-Perdoni, el tramvia… em sembla que el tramvia no va per la via.
-No es preocupi, senyor –respon el conductor-, no passa res, anem bé. I segui, si us plau, que podria prendre mal.
Incrèdul, l’home torna al seu lloc. El tramvia arriba a l’Arc de Triomf, puja pel Passeig de Sant Joan, volta la plaça Tetuan, afluixa la marxa, s’enfila a la vorera i baixa les escales de l’estació del metro. L’home de negocis no s’ho pot creure. Un nen crida:
-Mira mama, que guai!
Arriben a l’andana i per una rampa baixen a la via en direcció a Badalona. Tornar a circular sobre unes vies tranquil•litza transitòriament l’home de negocis. Un sud-americà toca la flauta de pa i canta “El cóndor passa”. Però la tranquil•litat dura poca estona.
En arribar a l’estació de la Sagrada Família, el tramvia puja a l’andana per una rampa, agafa les escales mecàniques i surt a l’exterior pel carrer Marina. Fa mitja volta i continua pel carrer Provença. Un “Oooh!” d’admiració acompanya el viatge. El japonès del davant dispara la seva càmera. Impacient, l’home de negocis torna cap el conductor:
-Escolti, que n’hi ha per gaire? És que m’esperen a la Torre Mapfre!
-No es preocupi, senyor; de seguida arribem. I segui, si us plau.
L’home s’asseu. Carrer Provença enllà el tramvia gira pel Passeig de Gràcia avall, saluda la senyora Pedrera, volta la plaça Catalunya, baixa per les
Rambles i, després de rodejar el monument a Colom, es dirigeix, escales avall, a l’aigua.
-Però… però què dimonis està fent! –exclama fora de si l’home de negocis-, que no veu que… que ens ofegarem!
-Que guai, mama! –crida el nen.
Però el tramvia no s’enfonsa, sura, sura força bé. Un acordionista amenitza llavors el viatge. Rere seu un altre home crida:
-Tramusos, ametlles garrapinyades, crispetes!
-Una bossa de crispetes, si us plau.
El passeig pel port asserena novament el nostre home. “I quins transatlàntics!”, es diu, tot gaudint el panorama de l’hotel Vela i la nova bocana a mà esquerre i la muntanya de Montjuïc a mà dreta. Passen sota el pont nou i es dirigeixen cap el Morrot. Una grua immensa agafa el tramvia i el diposita sobre les vies del tren del port. “Més vies!”, pensa l’home de negocis cada cop més divertit. “I ara, què, cap a on?”
En direcció sud, rodegen la muntanya, el cementiri, pugen per Nostra Senyora de Port, continuen pel Passeig de la Zona Franca, Gran Via, Plaça Espanya i entren majestuosament a Montjuïc entre les dues torres venecianes. L’home de negocis canta baixet a Montserrat Caballé.
Però en arribar davant la Font Màgica el tramvia accelera, derrapa bruscament cap a la dreta i enfila amunt, tot resseguint el traçat de l’antic circuit.
-Conductooor! –crida esverat l’home de negocis- Que s’ha tornat boig!
Ni cas. Els vagons patinen, ara a la dreta, ara a l’esquerre i en arribar davant l’Estadi Olímpic el tramvia accelera encara més, cada cop més i més, deixa de tocar a terra i, suaument, s’enlaira.
-Mama, que guai!
L’home de negocis té la boca oberta. Està blanc, gairebé transparent. Una hostessa riallera braceja exageradament i assenyala uns botons del sostre del tramvia. Una altra ofereix begudes.
-Un wisqui doble, si us plau.
Pel port de nou, el tramvia sobrevola el barri gòtic, la catedral, Santa Maria del Mar, la Barceloneta, la platja i es dirigeix cap el port olímpic, amb el relleu incomfusible dels dos gratacels, l’Hotel Arts i la Torre Mapfre.
-Eeei, ara vinc! –crida l’home de negocis saludant amb la mà dreta.
L’avió-tramvia comença el descens, passa com un coet entre els dos edificis i aterra suaument al carrer Marina. Tothom aplaudeix emocionadament i el conductor saluda amb la mà dreta, fent el signe de la victòria.
En arribar a la Meridiana el tramvia s’encalça de nou sobre les seves vies mare i s’atura definitivament davant l’estació del metro. Per megafonia, el conductor desitja als passatgers que hagin tingut un bon viatge i agraeix la seva presència. L’home de negocis baixa i agafa el tríptic que li entrega l’hostessa riallera. Llegeix: “Transports Metropolitans de Barcelona. Molt més que un viatge”.
L’home s’atura, es gira, torna a mirar el tramvia, torna a llegir el tríptic, el llença a la paperera i es diu: “Ja no saben què inventar aquests, per tal d’atreure més turistes!”



Comentaris

  • Feia temps[Ofensiu]
    Escandalós | 21-04-2013 | Valoració: 10

    Feia temps que no llegia un relat tan original i alegre. L'he llegit d'una revolada, com si jo també anés en el tramvia i n'he baixat amb un somriure. Mil gràcies, Aleix!

  • Que guai!![Ofensiu]
    Materile | 13-09-2012 | Valoració: 10

    Aleix, ets sorprenent, fantàstic, increïble, i tan bon conductor com el conductor del tramvia. Amb poc temps he fet un viatge emocionant de la teva mà, amb les teves paraules tan ben distribuïdes. Llàstima que l'home no ho ha sabut apreciar...

    Si llegeixo la teva poesia, m'encanta; si llegeixo els teus relats, al·lucino i somio...

    És per a mi un goig poder-te llegir. Un dia de no sé quan, t'aniré a veure.

    Una abraçada, mestre!

    Maria Teresa

  • No hi ha dret[Ofensiu]
    Pau Mora | 23-06-2012 | Valoració: 10

    Aquests del TMB ens prènen la camisa i ens aixequen el pèl! Jo per no fer tard als "puestus" procuro sempre tenir un parell de motos i alguns Ledzepelins a les botxaques o li demano amablement a alguna iaia que m'empenyi amb el monopatí

  • El tranvia Oriol[Ofensiu]
    Joan Delgado | 12-06-2012 | Valoració: 10

    Molt divertit; m'encanten, aquesta mena de relats. Si el que volies era arrencar un somriure del lector, te'n has sortit de llarg. Li hauries de posar nom, al tranvia. Felicitats.

  • free sound | 17-05-2012 | Valoració: 10

    Una bona passejada per Barcelona,
    a través de les paraules.
    Una ruta rápida per la ciutat.
    Un viatge esbojarrat, entre fantasia i realitat.
    Gràcies per les teves paraules
    Una abraçada

  • Quina meravella de viatge...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 16-05-2012

    Que bé m'he trobat dins aquest tramvia màgic que m'ha transportat a la meva infància. Tot i que vaig néixer al barri de Sants encara tinc, per sort, una amiga que viu al Poble Nou on veig que tu t'hi mous de meravella. I també per altres barris barcelonins. De fet, com a gran enamorat de la ciutat comtal gaudeixes de tots els seus racons, els més emblemàtics, i els que no ho són tant, però que tenen un punt, una esència especial, que només valoren les persones amb una sensibilitat exquisida, com és el teu cas, Aleix.
    M'ha encantat el toc màgic que li has donat, molt i molt!
    Una abraçada ben forta, i gràcies pel teu darrer comentari. Espero que arribi un dia no massa llunyà en que pugui abraçar el meu fill Oriol i la seva companya, on tots dos han iniciat una nova vida a les antípodes.

    Mercè

  • De vegades m'ha inquietat el relat[Ofensiu]
    bloodymaruja | 15-05-2012 | Valoració: 10

    I li he trobat un punt de terror , del no saber que passarà i cap on anirà el tramvia. I la inconsciencia del nen que tot ho veu guai.. Una perfecta metàfora de la vida com un recorregut per una ciutat que , encara que coneguda ,sembla que acabem de descobrir però no sabem on acabarem. Un relat perfectament pulit i intel.ligent. I que, amb humor ens fa pensar molt.
    I gràcies pel comentari al poema de la llet Sila. Només recordo la marca, perfectament. Ja l'havia penjat i despenjat perquè ara sé fer mides diferents de lletres ( vull dir els tags de html) i el principi està escrit en lletres que van disminuint progressivament.
    He de tornar a fer poemes. ara fa unes setmanes que no m'inspiro,,Una abraçada per tu i per la Olga.

  • Descregut[Ofensiu]
    T. Cargol | 14-05-2012

    neguitós i mancat d'imaginació,...Un home ocupat i poc "candorós", d'aquells que no es fien de ningú,...

  • Regal inesperat[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-05-2012 | Valoració: 10

    Avui, i gràcies a tu, amic Aleix, m’he tornat a sentir com una nena, ja que tot llegint el teu relat no he pogut per menys que exclamar més d’una vegada: que guai!

    El que semblava un senzill viatge en tramvia, és a dir, uns minuts de trajecte entre el punt de partida i la destinació, uns minuts sense transcendència ni relleu, uns minuts sense cap objectiu més enllà del canvi d’ubicació, han esdevingut una sorpresa... i per qui sap valorar-la com a tal, un regal.
    És clar que, com el final del relat deixa ben palès, no tothom sap valorar les sorpreses!!!
    Potser només ho fan de cor els poetes i relataires ;-), els nens, els bojos...

    Parlant de bojos i bogeries, a veure què et sembla aquesta altra: BOJA? BOJOS!

    T’envio una abraçada una mica esbojarrada,
    Unaquimera

  • Un viatge meravellós, [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 06-05-2012 | Valoració: 10

    La teva imaginació m'ha fet gaudir d'un viatge fantàstic i imaginari però per una Barcelona real i entranyable.
    Sempre he estimat la MEVA ciutat però el teu relat ha fet realitat un passeig sense aixecar-me de la cadira.
    Què bon escriptor i poeta ets, Aleix !
    Gràcies !!! Una forta abraçada.

  • És impossible psicoanalitzar un ric[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 03-05-2012 | Valoració: 10

    Deia Lacan que era impossible psicoanalitzar un veritable ric, i era perquè aquest no ix del discurs de l'amo o la seua perversió el del capitalista, i és que després de tot el que li han donat no sap més que pensar que ho fan pels turistes, per a guanyar més diners, no sap estimar allò que la vida li dóna, podríen donar-li els més grans regals a algú que ho tinga tot que no sabrà mai agrair-lo.
    El conte m'ha portat en un viatge per la xarxa i per la teua literatura cap a Barcelona i he recordat alguns carrers de la darrera vegada que hi vaig anar allà pels anys noranta.
    Molt bo el conte i la conclusió, que no està feta la carn per al ruc.

    Salutacions valencianes

    Vicent

  • Fabulós![Ofensiu]
    joanalvol | 02-05-2012 | Valoració: 10

    M’has transportat a un viatge imaginari ple d’aventures. El conductor del tramvia, insuperable, un bon professional, sap el que es fa. M’ha dut per la via, per l’asfalt, he volat i per fi he aterrat just al lloc on era el meu destí.
    Tens una peculiar manera de captar els instants màgics, com si els ulls fossin un objectiu capaç de retratar aquells detalls que més impressionen.
    Molt bé, Aleix
    Una abraçada
    Joanalvol

  • divertit[Ofensiu]
    montsepema | 01-05-2012

    un relat divertit, del que es viure a barcelona, jo visc en un poble però he vingut a treballar durant anys a BCN, i he hagut d'agafar els seus transports, tota una aventura, no apta per a cardíacs!!

  • Viatgers al tramvia![Ofensiu]
    rautortor | 28-04-2012

    Relat deliciós, escrit per un enamorat de la seva ciutat. Alhora que increïble pel fantàstic i fantasiós que sembla.
    I per què no? -probablement digui algú que no mira tan prim com l'estirat home de negocis, incapaç de veure més enllà de les columnes d'un llibre de comptabilitat.

    Gràcies per aquest viatge i per fer creïble allò que a hores d'ara sembla gairebé exclusiu dels nens i dels lletraferits com tots nosaltres.

    Raül

    Ah, et dec encara molts comentaris que tinc endarrerits. Però, has de saber que no em perdo cap dels teus relats.

  • El turista accidental[Ofensiu]
    franz appa | 28-04-2012

    Ens menes per un viatge turístic incomparable per la gran ciutat. els nostres ulls meravellats van resseguint la vibrant descripció dels paisatge.
    Curiosament, no anem sols, anem amb aquesta colla de passatgers usuaris dels Tansports Metropolitans que sbaen gaudir de la inesperada fantasia d'un conductor més que artista, me´s que inventiu. Diuen que la inventiva i la creativitat ens ha de treure de la crisi que ens empatanega.
    Simptomàticament, l'únic que no s'ho creu, l'únic que no gaudeix, l'unic que al final menysté aquest viatge impagable, és l'home de negocis.
    Els calés no poden comprar la fantasia, ni entendre-la.

    Una abraçada,
    franz

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

108 Relats

2124 Comentaris

131451 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016) i "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019). .

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.