El torb ens cegà i ens eixordà!

MAMÍFERS NOMÉS!

A propòsit d’”Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món” (Wittgenstein)

Va estrafer llurs veus
que romanien mudes i silents
al caire de la ganiveta esmolada
que brandava com un atiador
entre balls i mascarades
que encenia i apagava
sempre a favor seu.
Va fer de llurs somriures matinals
de llurs roses frescals
fones contra el present
noses contra el futur
fins a convertir-los
en cossos inexpressius
i corsecats entre ròsses.

“Si la condició necessària i suficient de l’espècie humana, si allò que distingeix els éssers humans de la resta de mamífers no resideix en la seva capacitat d’articulació verbal sinó en la manera com l’home toca o olora -pràctiques que, en veritat, es troben ara a la base de la seducció ‘amorosa’ a les discoteques-, llavors s’ha d’arribar per força a la conclusió que, en puritat, ja res no distingeix l’espècie humana dels mamífers més elementals” (Jordi Llovet, "Adéu a la Universitat. L’eclipsi de les humanitats")

Abans que no toquessin el nostre ball, els músics eren comminats a plegar amb la vehemència més inèdita i inaudita! El torb ens cegà i ens eixordà!