El teu somriure

Un relat de: Palermo

Somio despertar un matí al llit i que tu siguis al meu costat i quan et pregunti que hi fas em diguis que contemplaves com dormia; que em despertis acaronant-me les galtes amb la mà suaument mentre em somrius; que m'envoltis amb els braços mentre els meus dits s'entrefilen amb els teus cabells; somio que m'abracis i que amb els ullets tancats em facis un petó als llavis mentre deixo correr la mà lentament amunt i avall per la teva esquena.

M'agrada mirar-te quan el teu somriure innocent t'il·lumina el rostre i sentir el desitg de voler perdre'm dintre seu.

Quan la nit és la meva única companyia em quedo embadalit mirant les estrelles desitjant-les que algun dia siguis al meu costat i m'estimis apassaionadament, de la mateixa manera que t'estimo jo desde el més profund i covard dels meus silencis.

M'agrada tant el teu somriure que el guardo dintre una caixeta de música per a dibuixar-lo en el rostre de la lluna cada nit per a tenir-te a prop allà on estiguis.

Desitjo tant perdre'm en els teus ulls, en la teva boca, entre els teus braços, en el teu cos..., que molts cop no entenc d'on aconsegueixo treure les forçes per a detindre la bogeria que envaeix el meu cor i la lluita eterna que es produeix dintre meu em consumeix cada cop més i més molt lentament sense que ningú se'n pugui adonar; fins al punt de no saber que tinc que creure, que tinc que pensar, que és real, que no ho és, si realment m'estimes o si tant sols confonc el teu somriure amb falses il·lusions quan em mires.

M'imagino passejant al teu costat tot mantenint un vergonyós silenci mutu de llargues estones i el cap cot a terra, evitant creuar les nostres mirades mentre els ulls juganers coincideixen vigilant-se de reüll i que cada cop que això passa esbotzem un dissimulat somriure.

I a la fi dessitjo que una nit que estigui assegut sota l'encanteri blanc de la lluna veient les estrelles, vinguis en silenci pel meu darrera i m'envoltis amb els teus braços mentre em desfàs dolçes paraules suaument a cau d'orella i entre paraula i paraula deixis jugar els teus llavis amb els meus i em recorris l'esquena amb les mans suaus.

Somio tant que aquest desitg es faci realitat, tant...

Comentaris

  • Un cant a la imaginació[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 01-08-2010 | Valoració: 10

    Visca els somnis. Visca el regne de l'imaginació.
    Relat ple de ganes i ganes...molt naturals....
    Visca la força penetrant d'un somriure.

  • Bonica...[Ofensiu]
    natasha | 31-07-2010

    ... descripició de sentiments, de necessitats...
    M'encanta la imatge de la Lluna i uns braços que per darrera t'envolten i et diuen a cau d'orella dolces paraules... serà que em veig massa reflexada en el narrador...
    Una abraçada