El teu somriure

La lluna em fa pensar en el teu somriure, penso en tu cada instant i em dol pensar que tu no penses en mi ni tan sols un segon. Vaig caminant i els meus somnis amb tu m'acompanyen, per més amagat que penso que estàs en realitat no és així, a la mínima oportunitat ressorgeixes en mi.

Els dies es fan eterns penso en parlar amb tu en saber de tu però si ho faig m'estaré avançant al final i no al principi d'allò que voldria. Paciència i tranquil·litat sinó ho perdré tot en un instant. La realitat m'envolta i em desconcerta, prefereixo viure en el meu somni. Tanco els ulls i demano un desig, no hi ha ni un sol segon de dubte, el meu desig ets tu. Et vull a tu, no importa com ni quant de temps hagi d'esperar, necessito estar amb tu, descobrir-te. Pot ser que quan et descobreixi no siguis allò que jo pensava però deixa'm provar-ho, necessito saber-ho.

Els dies es fan eterns, pensar que encara resten 13 dies que es podrien convertir en molts més fins que donis senyals de vida. No vull esperar més, sé que és precipitat però necessito que vinguis a mi, tan sols un missatge, una trucada o ni això, una conversa. La clau del meu cor ja la tens, giravóltala per poder descobrir que s'amaga a l'interior. No puc demanar la teva clau però no saps la felicitat que m'envoltaria saber que hi ha una llum al final del camí. Guia'm cap a la llum, m'agradaria arribar al final del camí, ensenya'm per on he d'anar.