El teu record

No feia gaire que havia entrat al camarot, m'he despertat i he intentat continuar dormint, però no he pogut. M'he vestit, he mirat el rellotge... tan sols quarts de tres... i he sortit a passejar. He estat per tota la coberta mirant des de mil punts diferents el mar i fins i tot he vist un estel fugaç. No he pogut demanar cap desig. T'he trobat a faltar i no t'he pogut demanar.
Tan sols feia un any que havíem passat una nit semblant, llavors encara no feia gaire que compartíem els nostres instants però per mi ja eres molt important.
Aquella nit era semblant a la d'avui, la lluna casi plena, alguna part tapada per un núvol fi,però a part d'aquest el cel serè i ple d'estrelles. Estirada a la coberta recordo aquella nit i junt a ella, tots els moments anteriors i posteriors d'aquell viatge.
Ja fa massa que vas marxar i cada cop em faltes més. No he acceptat la teva fugida i mai ho podré fer. Sé que encara ets important però no sé on ets.
Des de la coberta, mirant el cel i el mar, les meves llàgrimes passen a formar part d'ell. En aquell moment algú em posa una manta per sobre, ja tenia fred, i et miro, per uns instants t'he vist, torno a mirar i el veig, sou tan diferents... Aquell que vaig conèixer just desprès de la teva mort em protegeix des d'aquell instant. M'agrada pensar que d'alguna manera, ell ets tu o el que m'agrada més, pensar que tu ets ell.