Cercador
El teu present, ara mateix és el meu passat...
Un relat de: joandemataro- Compartir:
En la màgica encesa d’una guspira , faig petar els dits
i un petit poema esdevindrà el nou escalf que em donarà conhort.
Primer, cada mot arrossegarà les tiges d’esbarzers que creixen
del més fons del meu endins i m’esquinçaran
i m’arrencaran els plors més primitius.
Després, a tocar del precipi d’un vell dilema hauré d’escollir
si seure a terra i plorar , com el covard que sóc,
o alçar-me i lluitar la vida, amb cames tremoloses.
Finalment, el plor m’estovarà el dolor,
tant se val si és plor de ràbia o dolor,
plor d’angoixa o de pena… tant se val !
El dolor s’amansirà i passarà de llarg i jo em quedaré.
Em quedo a viure el present.
Doncs no vull cercar més raons ni ocupar-me del futur,
vull veure com neix una flor… I ho faré, aprendré a fer-ho.
Ara , aquest meu present ja és teu en llegir-me
i el teu present, ara mateix és el meu passat…
Comentaris
-
Un poema ple de màgia[Ofensiu]Fada del bosc | 11-07-2011 | Valoració: 10
"Després, a tocar del precipi d'un vell dilema hauré d'escollir
si seure a terra i plorar , com el covard que sóc,
o alçar-me i lluitar la vida, amb cames tremoloses."
Aquest vers m'ha arribat, ha calat dins meu.... aprendre a viure el present que en un instant és passat
Enhorabona per aquest magnífic poema
La Fada -
La màgia de[Ofensiu]free sound | 03-07-2011 | Valoració: 10
les paraules,
la música de la poesia,
un brindis a la vida,
per fer del temps quelcom que no té mida!!!
Bones vacances!!!
Una abraçada. -
Reflexes infinits[Ofensiu]OliAnna | 26-06-2011
M'agrada la reflexió que fas, i el comentari d'en Panxample. Em fan pensar en l'efecte dels reflexes infinits que creen dos miralls parral.lels o el típic autorretrat del pintor pintant-se davant del mirall. En aquest cas, son cada un dels comentaris que creen un nou pla, en el qual el present de l'un es el passat de l'altre.
Felicitats pel relat i per fer-nos pensar. -
El temps no se sap què és[Ofensiu]joanalvol | 26-06-2011 | Valoració: 10
El dividim en tres trossos i els anomenem: present, futur i passat. Pot ser això no és real i el temps és una unitat on s'enllacen els tres estats.
Felicitats, Joan
Una abraçada
Joanalvol -
Gràcies Joan i felicitats [Ofensiu]panxample | 25-06-2011
El meu present ja és teu i del teu passat, en gaudeixo ara mateix.
Ens seguim lleguint
Avant -
felicitats¡¡¡[Ofensiu]Xunxi | 24-06-2011 | Valoració: 10
He entrat a RC per felicitar-te i m´ ha semblat una passada aquest poema, tant evocador, que vol aprofitar nomes el present i viure’l i buidar tot allò que a voltes enteranyina el cap i ens distreu de la màgia de viure CARPE DIEM¡ Preciós poema del Sr.Joan una abraçada amb foc de Sant
-
Una bonica reflexió[Ofensiu]nuriagau | 24-06-2011
El temps és efímer i, tens raó, quan un lector llegeix quelcom que ha escrit un altre relataire és un text que parla del passat de l’autor.
Ens seguim llegint,
Núria
-
les cames segueixen....[Ofensiu]Joan G. Pons | 24-06-2011 | Valoració: 10
El títol m'engresca molt. Sóc criatura de present i en present.
I aquesta frase que escrius:
"o alçar-me i lluitar la vida, amb cames tremoloses." Jo crec que quan hom s'alça les cames també i aguanten amb força.
Bon relat, estimat Joan.
-
Unes lletres[Ofensiu]Josep Ventura | 23-06-2011 | Valoració: 10
Que destil•lant sentiments i que trobo meravelloses
Molt bonic Joan.
Que passis una bona revetlla i un millor dia del teu Sant
Salutacions
Josep
Valoració mitja: 10
