EL TEU GUSPIREIG

Un relat de: Rafaelmolero
EL TEU GUSPIREIG
El soroll de la meua vida quotidiana
s’alça entonant una cançó
repetitiva i contemplativa
però a la vegada fent una oració.
Cavil•lant aquest brogit continu
alçe el cor endreçant-lo al Senyor.
Amb alegria amb clamor el brunzit
a cada instant sortidor
naix i s’apaga com cançó de bressol
i jo desitjant no sentir-ho més
rese pel matí demanant perdó.
Buscant el paradís del Salvador
em sent humil i commogut
la meua mirada cap al Redemptor
intentant no sentir el borbolleig.
Eixiré a cercar amb tendresa i bondat
cada moment del meu ésser profund
i la meua ment plena té por
perquè sóc un trist pecador
penetrant per la línies de l’amor
el teu guspireig el puc contemplar.
Perdona’m Senyor
aquest soroll insignificant
sec i xuclat per l’aire
que la vida m’és efímera
i vull la teu verbositat.

Manuel a 30 de març de 2013

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

70961 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.