El teu cos...

Un relat de: Gerard Germain Gonzàlez

El teu cos, com el miratge més cert,
com la mentida més pregona,
com una ombra de jocs i de carícies,
com la por de perdre't i la certesa que et perdré.

La teva pell, com el plaer més dolç,
com el turment més suau,
com l'acer més càlid,
com la por de besar-te perquè sé -del cert-
que et perdo amb cada bes.

La teva olor, com el deliri més ardent,
com la ressaca més profunda,
com el sabor del dolor i del delit,
com la por de saber que et vaig perdre,
i que aviat oblidaré el teu cos,
i la teva pell, i la teva olor, i el meu desig.

Comentaris

  • shhht[Ofensiu]
    oreneta | 15-02-2006

    Ara que torno a llegir-me'l m'ha deixat una profunda sensació de silenci. Però no buit, simplement silenci, d'aquest d'estar-se assegut i recordar, no sense tristesa, però tampoc amb buidor.

  • Simplement preciós...[Ofensiu]
    Lynn | 29-05-2005 | Valoració: 10

    El temor de perdre a algú que t'estimes no es gaire fàcil d'escriure, i m'encanta com ho transmets en aquest poema. Ja he llegit uns quants poemes teus i m'agrada molt com escrius, felicitats i segueix així!

  • es molt bonic[Ofensiu]
    AINOA | 11-02-2005 | Valoració: 9

    Hola Gerard:
    Es fet un relat bonic, pero una miqueta trist.
    Pero la realitat es aquesta.
    Anims.

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Gerard Germain Gonzàlez

Gerard Germain Gonzàlez

26 Relats

105 Comentaris

46596 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Sóc del 84, visc a la Vila de Gràcia i estudio filologia clàssica. Entre altres coses, m'agrada escriure poesia, i somio en veure, algun dia, uns Països Catalans units, lliures i solidaris.


Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

(V. Andrés Estellés)