Cercador
El teu comiat
Un relat de: (d)escriures- Compartir:
Tothom et volia tenir a prop. Eres amable, solidari, sensible i generós. Sempre disposat a ajudar a qualsevol que li ho demanara. Una persona a qui tothom estimava. Per això em sent afortunada, perquè des de ben menuda, des de sempre, et recorde al meu costat.
Però de sobte, marxares. I, un any després, m'enfronte a tot allò que em pesa i em turmenta per escriure't aquestes paraules de comiat.
No m'acostume a que no estigues... ni tampoc sé si algun dia ho faré. No em crec que no et vaja a tornar a veure mai. No m'ho crec i tampoc m'ho vull creure! I no sé, no vull o no puc parlar de tu en passat perquè encara et tinc tan present.
Mai m'havia pesat tant una absència ni havia trobat tant a faltar a algú. Mai m'havia durat tant una pena. Mai havia estat tan trista.
Et pense cada dia. No vull oblidar la teua veu, ni la teua mirada... tan noble, tan sincera. Imagine què faries tu en cada cosa que em passa, en el meu dia a dia i, això, m'ajuda a prendre decisions. I així, recordant-te i pensant-te, et mantinc en vida a dins meu.
Em castigue en pensar que mai et vaig dir un "t'estime", i ara me n'adone que potser ets una de les persones que més he estimat. Perquè m'ensenyares moltíssimes coses però, sobretot, perquè estar a prop teu em feia ser millor persona.
Adéu. Et mantindré viu als meus records i viuré amb totes les meues forces, tal com a tu t'agradaria que ho fera. Gràcies per tant. Gràcies per tot. T'estime.
Però de sobte, marxares. I, un any després, m'enfronte a tot allò que em pesa i em turmenta per escriure't aquestes paraules de comiat.
No m'acostume a que no estigues... ni tampoc sé si algun dia ho faré. No em crec que no et vaja a tornar a veure mai. No m'ho crec i tampoc m'ho vull creure! I no sé, no vull o no puc parlar de tu en passat perquè encara et tinc tan present.
Mai m'havia pesat tant una absència ni havia trobat tant a faltar a algú. Mai m'havia durat tant una pena. Mai havia estat tan trista.
Et pense cada dia. No vull oblidar la teua veu, ni la teua mirada... tan noble, tan sincera. Imagine què faries tu en cada cosa que em passa, en el meu dia a dia i, això, m'ajuda a prendre decisions. I així, recordant-te i pensant-te, et mantinc en vida a dins meu.
Em castigue en pensar que mai et vaig dir un "t'estime", i ara me n'adone que potser ets una de les persones que més he estimat. Perquè m'ensenyares moltíssimes coses però, sobretot, perquè estar a prop teu em feia ser millor persona.
Adéu. Et mantindré viu als meus records i viuré amb totes les meues forces, tal com a tu t'agradaria que ho fera. Gràcies per tant. Gràcies per tot. T'estime.
l´Autor
3 Relats
3 Comentaris
2375 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Necessite escriure en veu alta sobre tot allò que m’agrada i desitge, però també sobre el que em lleva la son i em preocupa.Així, he creat un blog que tracta de sentiments, reflexions, relats, somnis… un lloc de (d)escriures compartits.
descriures.wordpress.com