El teu bes

He somiat tantes vegades despertar al teu costat, murmurar-te a l'oida que t'estimo. Voldria jo, fondre'm amb les teves carícies i i morir-me amb els teus petons. Desitjaria abrasar-te eternament i saber que sempre seràs meu.

Mai havia vist una posta de sol més preciosa que la que vaig veure amb tu. Entre els teus braços em tenies pressa, i amb els teus llavis segellaves la meva boca. La teva olor m'embruixava els sentits, i estar amb tu era com estar en un paradís.

Les teves paraules sonaven com melodia que el vent s'emportava mentre que jo volia aviar els teus sospirs. Els teus dits en passejaven per la meva cintura i el sol que ho veia tot s'amagava lentament sota núvols de sucre rosses, però ni el sucre hagués pogut superar la dolçor dels teus llavis amb els meus. Tendres eren les teves carícies i el teu bes.

Qui pogués retrocedir en el temps per poder viure de nou aquell màgic moment. Qui pogués assecar les gotes del mar, qui pogués contar els grans de sorra del desert o les estrelles del cel, també podria fer morir el que jo sento per tu, que no és res més que un infinit amor. Sento que per sempre t'estimaré.