Cercador
El termo
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Una vegada un home anomenat Cesc va trucar a una dona anomenada Noemí. Volia saber com ho feia, ella, per dur les sopetes del seu bebè de nou mesos sense refredar-se. Feia una setmana que s'havia separat i la seva ex era de viatge a la Patagònia amb un gurú de molt bon veure que havia conegut en unes sessions de relaxació after-haver parit. Quin cap boig, la Tina! I doncs, què es podia pensar d'una ximpleta que ja tenia sis fills més repartits i deixats a cada ex-parella i ja t'ho faràs? No tenia vocació de mare. Paria i cardava el camp! Ningú és perfecte. I com que a la Noemí li passava tres quartes parts del mateix...el seu ex-marit li havia demanat el divorci perquè els plors de la criatura li recordaven una tia-àvia impossibilitada quan demanava que li rentessin el cul. S'estava atabalant i va preferir emigrar al Tíbet a oxigenar-se i SER (en majúscules). Li va deixar el pis, els dinerons que el banc xuclava igual que el bebè ho feia amb el xumet i una breu carta explicativa i imbècil. La Noemí va pensar que millor que el Tíbet el destí havia d'haver estat Sant Boi.
Se sentia afalagada. En Cesc la feia una entesa en el tema del trasllat de purès per a nadons...si tot just era el seu primer fill també!
- Escolta, només cal posar-les en un termo clementer...
- Un termo clementer! No ho havia sentit a dir mai, això! És un nou tipus de termo? És una marca que desconec? I com l'uses? - l'home estava neguitós i perdut i, a més, tenia el bebè a coll bramant tan fort que el mig eixordava.
Així que va haver de penjar.
S'espavilaria.
Va anar a comprar-lo.
Unes hores més tard, quan la Noemí havia aconseguit adormir la petita Nati, el telèfon va sonar i quasi la desperta. Seria en Pere des del Tibet? Era ben burra de tenir-lo present encara! (un mal costum que sortosament s'anava esvaïnt).
-Noemí? Perdona que et torni a molestar. Allò del termo...el necessito. Haig de viatjar i el petitó ha de menjar calent.
-Ja t'ho he dit: un termo. I no tindràs cap problema perquè en Jaumet mengi com a casa.
-Sí, sí...però no el trobo enlloc! Un termo clementer. No en tenen. O no ho saben. Noemí...(...) Noemí (...) Noemí????
A l'altra banda del telèfon primer no se sentia res. Després li van arribar un sons amb moltes 'a'. Uhm?
-No, home, noooo! Un termo 'que la manté' , la temperatura. 'Que la manté!' Hahahahahaha...ai, quin mal les mandíbules, ai que ploro, ai les abdominals...hahahaha...un termo 'clementer'...hahahaha!
Força anys més tard, encara reien en recordar-ho. I junts vivien feliços i menjaven anissos amb els fills comuns i no comuns.
Se sentia afalagada. En Cesc la feia una entesa en el tema del trasllat de purès per a nadons...si tot just era el seu primer fill també!
- Escolta, només cal posar-les en un termo clementer...
- Un termo clementer! No ho havia sentit a dir mai, això! És un nou tipus de termo? És una marca que desconec? I com l'uses? - l'home estava neguitós i perdut i, a més, tenia el bebè a coll bramant tan fort que el mig eixordava.
Així que va haver de penjar.
S'espavilaria.
Va anar a comprar-lo.
Unes hores més tard, quan la Noemí havia aconseguit adormir la petita Nati, el telèfon va sonar i quasi la desperta. Seria en Pere des del Tibet? Era ben burra de tenir-lo present encara! (un mal costum que sortosament s'anava esvaïnt).
-Noemí? Perdona que et torni a molestar. Allò del termo...el necessito. Haig de viatjar i el petitó ha de menjar calent.
-Ja t'ho he dit: un termo. I no tindràs cap problema perquè en Jaumet mengi com a casa.
-Sí, sí...però no el trobo enlloc! Un termo clementer. No en tenen. O no ho saben. Noemí...(...) Noemí (...) Noemí????
A l'altra banda del telèfon primer no se sentia res. Després li van arribar un sons amb moltes 'a'. Uhm?
-No, home, noooo! Un termo 'que la manté' , la temperatura. 'Que la manté!' Hahahahahaha...ai, quin mal les mandíbules, ai que ploro, ai les abdominals...hahahaha...un termo 'clementer'...hahahaha!
Força anys més tard, encara reien en recordar-ho. I junts vivien feliços i menjaven anissos amb els fills comuns i no comuns.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435802 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com