EL TERCER BES

Un relat de: kefas

Acabava de dir la darrera frase de l'obra. Encara la tenia penjada als llavis quan vaig veure que s'acostaven els seus. Com una ventosa afamada s'hi varen adherir. Jo estava mig girat, de manera que el seu nas em va tapar les fosses nasals. No podia respirar. Sentí l'angoixa dels penjats i en la durada d'un sospir vaig veure la pel•lícula de la meva vida. Sortosament, ella també estava desequilibrada i per recuperar la vertical va afluixar la pressió labial. Automàticament vaig obrir la boca per aspirar l'aire que els pulmons m'exigien. Aquest va ser el pitjor error. Sense temps per reaccionar, la seva poderosa llengua es va estirar, va travessar la barrera dental i es va dirigir com un coet cap el batall de la campaneta de la meva gola, amb la clara intenció de tocar a rebato "Augg", vaig poder exclamar amb la boca plena de llengües indígenes i nouvingudes, cosa que volia dir "Segur que el teu avi era del sometent! Què fas! Això no està al guió!" Les cames se'm començaren a doblegar. Instintivament, vaig estirar els braços enrera per amortir el cop de la caiguda. La ma dreta es va recolzar violentament sobre una catifa tova. Començava a pensar que la sort no m'havia abandonat i que la providència volia impedir que em trenqués la mà quan, al mateix temps, vaig sentir que mil agulles se'm clavaven al braç i el crit d'un gat aterrit m'arribava a les orelles. Sense permetre'm cap reflexió sobre la regancera velocitat del so, el meu occípit va picar contra el canto de la taula baixa del sofà. Tingué temps de veure uns ulls esbatanats a deu centímetres del meu nas. Els mateixos que havien parpellejat dolçament quan, cinc segons abans, deia la frase: "Te'n recordes com ens acomiadàvem abans? Un petó a cada galta i un tercer bes de profunda amistat als llavis."

A l'hospital, el dia que vaig sortir del coma, m'explicaren que l'ovació havia durat deu minuts. El gat, una extravagància del director, també va sobreviure. Ella, mentre, s’entrena amb un altre.

Comentaris

  • Gràcies...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-03-2019

    Gràcies Kefas, per les teues paraules per al meua poema "La teua honestedat" que m'he meravellat.
    Una salutació...
    Perla de vellut

  • ORIGINAL[Ofensiu]
    berguedana | 17-03-2019

    Molt bona descripció, amb ritme i original.
    un bon relat.

  • Molt graciós...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 11-03-2019 | Valoració: 10

    Si va ser un tercer bes, aleshores vaja sort que vas tindre i a més un ja ja ja ja,,, que bé senta aqueix bes que fou el remat del bes.
    Molt bo i la meua enhorabona Kefas.
    Un salut
    Perla de vellut

  • La periquita.[Ofensiu]
    Nil | 09-03-2019 | Valoració: 10

    Aquest bes m'ha fet recordar el primer morreig, que em feu una que es llança sobre mi, quan ambdós ballàvem al so de la musica lenta de les que posaven a les discoteques en aquella època, i que em deixà, jo que era inexpert total aleshores i verge també, sense respir i mig marejat i la veritat amb una sensació aspre d'haver estat atacat pel bec d'una periquita. Per això en llegir el teu magnífic relats he experimentat cadascú dels catastròfics passos als que es veu subjecte el personatge masculí... I admiro molt el talent narratiu que paleses en com es van desencadenant els fets, el gat és la cirereta del pastís que l'injecta una bona dosi d'humor, del fi! i que diré del imaginatiu final a l'habitació d'un hospital, es pot demanar més?. Salut, Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: