Cercador
El temps transcorre desde la riba del Ter
Un relat de: joan e.f.- Compartir:
S' Atribueix a Heràclit l'afirmació que mai ens banyem en la mateixa aigua d'un riu tot i tractar-se del mateix riu.
Aquest pensament em dona peu a afirmar que el meu poble tot i ser el mateix en essència, ha mutat diverses vegades al llarg de la meva vida, es a dir, tot i ser el mateix riu les aigues son diferents, i això, sembla ser, sense aturador.
Durant molts anys, la primera vintena de la meva vida, el poble experimentà pocs canvis, tot fou molt uniforme.
Per el treball no es patia pas, les fàbriques tèxtils que donaven vida al poble, oferien oportunitats a tothom, els llestos i espabilats ocupàven càrrecs intermitjos dins l'organigrama industrial i els humils i senzills prenien els llocs inmediatament inferiors. Tot i haver-hi categories de vilatans, un eficient ordre establert no se sap per qui ni perquè, feia que el poble funcionés amb una reguralitat mecànica, sense daltabaixos.
Els succesos posteriors foren que les fàbriques tanacaren les seves portes de forma gradual i un munt de gent tingueren de pendreel cotxe i anar-se'n a guanyar les garrofes als pobles o polígons industrials mès propers. A hores d'ara un grup considerable de veïns prenen les autovies que ens envolten per tal de portar un sou digne a casa.
Aquestes inercies no sabem quant poden durar, en aquest punt i ha incertesa, la pregunta es: Per quin motiu no podem esperar un temps de bonança i equilibri perllongat en els anys?. Es aquest motiu, el de la certesa, que feu anomenar al nostre filòsof com Heràclit l'obscur. El fet de no poguer esbrinar gaire mès enllà dels nostres nassos es motiu de sorpresa i d'una manifesta inquietut, volem saber mès d'un món que ens tocarà viure d'aqui a dos dies i en canvi la nostra mirada s'estén poc mès enllà de la pròpia ombra.
Tenim però un bon remei, i es el de llençar-nos a l'aigua del riu i deixar-nos emportar per la seva corrent. Serem conscients d'un espectacle que no es gens obscur, l'espectacle de la vida. Que el show del que som protagonistes sigui ric, generós i ple de vida, com el mateix riu que dona sentit a la meva existència.
Desde la riba del Ter una abraçada.
Aquest pensament em dona peu a afirmar que el meu poble tot i ser el mateix en essència, ha mutat diverses vegades al llarg de la meva vida, es a dir, tot i ser el mateix riu les aigues son diferents, i això, sembla ser, sense aturador.
Durant molts anys, la primera vintena de la meva vida, el poble experimentà pocs canvis, tot fou molt uniforme.
Per el treball no es patia pas, les fàbriques tèxtils que donaven vida al poble, oferien oportunitats a tothom, els llestos i espabilats ocupàven càrrecs intermitjos dins l'organigrama industrial i els humils i senzills prenien els llocs inmediatament inferiors. Tot i haver-hi categories de vilatans, un eficient ordre establert no se sap per qui ni perquè, feia que el poble funcionés amb una reguralitat mecànica, sense daltabaixos.
Els succesos posteriors foren que les fàbriques tanacaren les seves portes de forma gradual i un munt de gent tingueren de pendreel cotxe i anar-se'n a guanyar les garrofes als pobles o polígons industrials mès propers. A hores d'ara un grup considerable de veïns prenen les autovies que ens envolten per tal de portar un sou digne a casa.
Aquestes inercies no sabem quant poden durar, en aquest punt i ha incertesa, la pregunta es: Per quin motiu no podem esperar un temps de bonança i equilibri perllongat en els anys?. Es aquest motiu, el de la certesa, que feu anomenar al nostre filòsof com Heràclit l'obscur. El fet de no poguer esbrinar gaire mès enllà dels nostres nassos es motiu de sorpresa i d'una manifesta inquietut, volem saber mès d'un món que ens tocarà viure d'aqui a dos dies i en canvi la nostra mirada s'estén poc mès enllà de la pròpia ombra.
Tenim però un bon remei, i es el de llençar-nos a l'aigua del riu i deixar-nos emportar per la seva corrent. Serem conscients d'un espectacle que no es gens obscur, l'espectacle de la vida. Que el show del que som protagonistes sigui ric, generós i ple de vida, com el mateix riu que dona sentit a la meva existència.
Desde la riba del Ter una abraçada.
Comentaris
-
molt ben escrit[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 19-03-2015 | Valoració: 10
M' encanta com expliques el que passa vora el Ter
-
La serenitat del riu[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 18-03-2015 | Valoració: 10
Viure a prop d'un riu asserena. Una preocupació viscuda mirant un riu, millora. És quelcom semblant a mirar el mar. Un gran amant del Ter et felicita per viure-hi a la riba. Una forta abraçada.
Aleix