El temps quan regalima

Un relat de: Eriverd
El temps quan regalima
just escalfar-se el rusc,
és mel que s'engotima
fent suau allò tan brusc.

D'abelles bull ferotge
i el llavi se m'afina
com s'ajusta un rellotge
de dolç que s'endevina.

El temps quan regalima,
és so de l'aigua dura
que gota a gota plora
i cap aixeta atura.

De font corrent declina
fluint com riu que juga
i al temps que tot lamina
el verb llatí conjuga.

El temps quan regalima,
és cor que sol batega,
en dies que es desgelen
fonent-se com mantega.

Dels anys que s'ensopega
records d'un cim que baixa
quan la vida es replega
i espera temps o caixa.

Comentaris

  • Gràcies.[Ofensiu]
    Eriverd | 27-04-2018

    Gràcies, m'alegro que t'hagi agradat.

  • Molt maco[Ofensiu]
    llegiresviure | 26-04-2018

    Uns versos preciosos, "el temps quan regalima" em sembla una expressió perfecta, evocadora, plena de significat i molt encertada pel que és la vida.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: