"El temps no existeix"

Un relat de: universbrillant
Pensament filosòfic del dia. “El temps no existeix.”

No record exactament qui ho va dir, però he arribat a la conclusió que el temps és un concepte massa abstracte com per a saber amb exactitud de la seva existència. El temps és tan sols un invent dels homes per sentir-nos segurs d’alguna cosa. Estar segurs que el temps que vivim és present, que el que hem viscut és passat i el que ens queda és futur. Però el present s’esvaeix cada cop que els segons passen. El present no es pot deturar, no es pot predir, no hi ha cap norma que reguli el seu pas. El passat el podem recordar, podem sentir-lo arrelat a nosaltres com a fonament de la nostra persona. El futur és incert. No el coneixem, però a partir del present podem anar formant-lo gràcies als nostres somnis, els desitjos, les expectatives de futur...

Tot el temps ens prepara, ens forma, ens defineix com a persones. Però el que sí és segur és que el temps no és nostre. No el podem retenir, ni recuperar, ni anticipar-nos a ell. Com un sentiment profund, mai sabem què ens depararà.
Tal vegada, ens adonarem que el temps no existeix quan ja no el sentim.

Comentaris

  • jos monts | 09-07-2013 | Valoració: 10

    Bon relat amb fantàstica reflexió, jo diria “el temps és un tot i un no res, tot depèn que se’n vulgui fer d’ell”.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: