El temps de les velles

Espero al portal de l'església:
ja surten les velles.

Els estiro la mà,
arran de les arrugues,
i a veu assajada,
els dic:

- Que em podríeu donar
el temps que us queda?

Elles (maleïdes egoistes!),
es toquetegen el collaret de la besàvia,
tot exclamant:

- Oh!
Quin jove!
Segur que pren drogues!

I baixen les escales,
perdent el temps amb les passes,

i em deixen sense ell

(jo que només el volia
per no adonar-me
que, a mi,
també em passa)