El temps, aturat per uns moments

Asseguda dalt del petit turó, albiro la plana adormida. Il·lusió, em sento gran i lliure.

A l'altre cantó, l'Ardenya, com un mur, no deixa veure més enllà. No cal, els ulls veuen el que volen.

Només la remor del vent s'endú els meus pensaments. Per fi, el cap clar.

Un avió impertinent, gosa trencar la calma. Ha deixat un estel de fum i s'emporta un grapat de gent, no sé cap a on.

Només gaudir l'abast del verd dels camps i les muntanyes. Solitud, amiga fidel.

Estrenyo una mata d'espígol de bosc. Vull conservar el seu perfum. S'esbrava, com els moments que he volgut retenir i ara només són records.