EL TEMO, L'ENYORO...

...i una vegada més el silenci, el temo, l'enyoro. De cop, escolto les seves passes, esmorteïdes pel meu propi batec, que anuncien la seva arribada. Intento foragitar-lo del meu pensament perquè és ell el que el converteix en presència. Evitar-lo! Lluitar contra un mateix és a voltes la guerra més absurda, qui sap si la més sagnant de totes. Una força estremidora em porta a girar els ulls, a contemplar-la. I mentre l'observo a ella, noto la seva presència ja al meu costat. M'embolcalla amb el seu mantell i esdevinc titella a les seves mans. Ell la converteix en formosa, ell fa que esdevingui la més perfecta de totes. M'apropo a ella i l'acaricio suaument, talment amant delitós d'aconseguir el que li ha estat prohibit. Cedeixo! I mentre obro l'ampolla i deixo que el seu líquid s'escorri per la meva gola i s'escampi per tot el meu cos, el veig somriure perquè ell, el desig, torna a ser el vencedor.

... i una vegada més el silenci, el temo, l'enyoro...