Cercador
El TAC
Un relat de: touchyourbottom- Compartir:
Tic-tac, tic-tac.
El rellotge digital emetia aquests sons per pur romanticisme afegit per inflar el preu, és clar.
La Rhiam mirava, mig absent, els cables de l'electricitat que semblaven llargs com dies sense pa, encara que no fos d'espelta ni hòsties santes. Ni adormida hagués tingut aquell malson. Puto TAC. Un escàner que l'oprimia, pel que pogués mostrar.
Tic-tac, tic-tac.
S'arrencà el rellotge regal d'un oncle molt metàl·lic que només volia quedar bé per quedar bé sense que fos més que un quedar bé i el rebotí contra la nintendo tédénosequè del seu germà, en Marnhi, que l'acompanyava si li comprava un gelat fet pels robots de tecnologia tasmano-italiana d'aquell local cèntric al costat del multicinemes en 5D.
-Li diré a MP592 el que m'has fet, Rhiam, tonta, tontaaaaaaaaa! Et tancarà al rebost gèlid i quadrat.
Ella no l'escoltava. Sabia que els sentits li durarien poc. Pressentia un canvi total. Aquella prova ho sentenciaria, l'evidenciaria. I ella...si somriuria, cansada del món! Tot tindria sentit, el que intuïa des que se li va encendre una llumeneta d'un to astral un dia d'aquells en què MP592 no li controlava l'ànima.
El rellotge digital emetia aquests sons per pur romanticisme afegit per inflar el preu, és clar.
La Rhiam mirava, mig absent, els cables de l'electricitat que semblaven llargs com dies sense pa, encara que no fos d'espelta ni hòsties santes. Ni adormida hagués tingut aquell malson. Puto TAC. Un escàner que l'oprimia, pel que pogués mostrar.
Tic-tac, tic-tac.
S'arrencà el rellotge regal d'un oncle molt metàl·lic que només volia quedar bé per quedar bé sense que fos més que un quedar bé i el rebotí contra la nintendo tédénosequè del seu germà, en Marnhi, que l'acompanyava si li comprava un gelat fet pels robots de tecnologia tasmano-italiana d'aquell local cèntric al costat del multicinemes en 5D.
-Li diré a MP592 el que m'has fet, Rhiam, tonta, tontaaaaaaaaa! Et tancarà al rebost gèlid i quadrat.
Ella no l'escoltava. Sabia que els sentits li durarien poc. Pressentia un canvi total. Aquella prova ho sentenciaria, l'evidenciaria. I ella...si somriuria, cansada del món! Tot tindria sentit, el que intuïa des que se li va encendre una llumeneta d'un to astral un dia d'aquells en què MP592 no li controlava l'ànima.
l´Autor
284 Relats
131 Comentaris
83908 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
"-No m'ha conegut!-Això és que mai t'havia vist"
"En el moment de morir estava disposada a estimar"
(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).