El Sr. Alberto

Un relat de: somniseva

Ell era el típic funcionari seriós, estricte amb la seva feina i les seves relacions.
Aquell matí va arribar de la revisió rutinària del metge i amb la seriositat que té un metge li va dir que s'estava morint. Potser tres o quatre mesos, no més. Que fes el que volgués, que no hi havia sol·lució. Amb aquest aire seriós i estricte del metge, el Sr. Alberto, va tornar a la seva oficina. Tornar a casa sol? No volia. Va anar amb els seus papers, després de tota una vida amb ells, volia acabar-la també al seu costat.
En realitat, ell era un funcionari que denegava les ajudes a les famílies que en demanaven. Així s'havia guanyat la seva honorable reputació, denegant. Els interessava una persona així al Departament Social, encara que no ho sembli. Tothom confiava amb ell i li donaven carta blanca. Les famílies demanaven de tot i ell sempre trobava l'article de la llei perfecte per denegar.
Però aquell dia, quelcom va canviar al seu interior. Els papers van convertir-se en una altra dimensió, tot li semblava llunyà i tant proper alhora.
Es va preguntar què canviaria a la seva vida que s'acabava, si en comptes de ficar un NO, fiqués un SI. Ell, total, es moria.
I així va començar a fer-ho, un SI per un NO. Al cap d'uns quinze dies, després de passar les formalitats corresponents, va rebre una visita. Una senyora plorant d'agraïment, li va portar un pastís fet per ella. L'endemà, un senyor gran sol, li va portar un pur. L'endemà i l'altre i l'altre. I així van passar dos mesos.
El Sr. Alberto, va començar a somriure cada cop que veia a algú que entrava per aquella porta amb quelcom a les mans, però no pels regals, sinó per les visites.
No ho entenia, no sentia cap dolor, només, el seu cap li deia que allò s'estava acabant, però el seu cor en volia més. I com més visites rebia, més SI ficava.
I com s'acaba la història?, doncs encara no s'ha acabat, el Sr. Alberto, ets tu i tu i fins i tot jo.

Comentaris

  • Hola eva.[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 26-11-2007

    Primer de tot voldria agrair-te el comentari. Feia temps que no en rebia cap i m'ha fet molta il·lusió. Mil gràcies.

    I d'altra banda, he llegit tots els teus relats i, sincerament, aquest és el que més m'ha cridat l'atenció. Un relat breu, senzill, però quina gran lliçó amaguen les seves línies!

    La situació que descrius al principi sembla ja amb un final ja decidit, però en canvi, sorprens al lector fent un gir en el protagonista i, de retruc, en tota la història per acabar, al final, implicant al lector d'una manera molt directe, obligant a reflexionar. A vegades va bé que ens obrin els ulls i ens facin adonar que no només hi sóm nosaltres, sinó que hi ha molta més gent que potser necessita allò que a nosaltres ens sobra. No costa res allargar una mà de tant en tant. I la recompensa és haver-ho fet.

    Bon relat, xiqueta. Continua així.


    Abraçadotes!


    Salz.

  • ANEROL | 23-11-2007 | Valoració: 9

    benvinguda. Ës el primer que et llegeixo i l'he trobat molt agradablei directe. Ser positius i ser capaços de donar i rebre, la soledat s'allunya

  • Vides entre el si i el no.[Ofensiu]
    Unaquimera | 14-11-2007

    Davant de les tres possibilitats que m'ofereix el teu espai, començo per la primera que vas publicar.
    I em sembla que he fet una bona elecció, ja que aquest relat teu em permet descobrir una coincidència amb un text meu, que t'ofereixo per si et ve de gust llegir-ho ( només cal que cliquis damunt les lletres blaves): Retrat d'home feliç amb forat
    M'agraden les coincidències, perquè em permeten sentir-me una mica més a prop de l'altre persona, encara que no la conegui personalment!

    Respecte al teu, destaco que la narració va a més, és a dir: comença amb una situació que sembla que no tingui sortida, que és terminal en si mateixa, però a continuació demostres que és el començament d'una nove història, que és el detonant d'un canvi personal vital.

    M'ha agradat la lectura d'avui, així que tornaré un altre dia per llegir més coses teves.
    Fins aviat!

    T'envio una abraçada per celebrar la descoberta,
    U

l´Autor

Foto de perfil de somniseva

somniseva

38 Relats

54 Comentaris

41938 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vull ser una noia senzilla, amb paraules senzilles, però que la senzillesa tingui el poder de la maduresa.
Vull viure aprenent.

Us deixo el meu mail, per si em voleu escriure somniseva@hotmail.es