EL SOSPIR

Un relat de: Rafaelmolero
EL SOSPIR
Hi ha per a sospirar tota la vida...
que formós i quina passió
m’ atrau la bellesa dels teus llavis
coma pètals d’assutzenes.
Confrontació de la meua humilitat
amb les ales de la teua natura,
es dibuixen en el cel
per a assaborir el fil suau
del teu cabell.
Hi ha la teua mirada tan cristal•lina
plena de felicitat que m’estimula
per a donar-me cada dia més.
Viure el remolí inquiet del teu desig
que m’ompli de satisfacció,
és el meu camí fins trobar
la glòria divina positiva.
Hi ha el sospir que mai acabarà,
el pose en els teus llavis
i m’engrandeix de satisfacció.
13 d’agost / 14
Rafael Molero Cruz

Comentaris

  • Que bé![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 03-09-2014 | Valoració: 10

    Éspreciós dedicar un sospir així a algú. Deus estar a la glòria.
    Rep una abraçada de Pinya de rosa.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

177 Comentaris

62073 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.