El sospir del moro

Un relat de: joandemataro
“No llores como mujer lo que no supiste defender como hombre” .
( Digué la Sultana Aixa al seu fill , el Califa Boabdil, últim Sultà de Granada, l’any 1492.)

Damunt el seu cavall pujà per última vegada al cim
i el Califa, que havia lluitat , contra la seva pròpia sang
per aquelles meravelloses terres, féu una última mirada,
alhora que una llàgrima, només una, rodolà per la seva galta
fins que s’amagà pel seu queix, acomiadant-se....
Boabdil marxà d’aquell cim, derrotat.
“El cim del sospir del moro”, per sempre ja anomenat.

“No ploris com a dona” li digué sa mare avergonyida
” Els homes no ploren”- ( El pitjor dels masclismes
és el que surt per boca d’una dona)


Boabdil va entendre“: per mi ja ets mort, no ets el meu fill,
no ets home, ves-te’n ben lluny i mai no tornis”.
Tothom ho sabia: Això del plor és cosa de dones,
que són febles, que només serveixen per tenir cura del marit,
ofrenar-li pensió completa, allotjament i plaer carnal.
Tenir cura dels fills i de la granja i de les terres, sense rebre res a canvi.

“ el que no vas saber defensar com a home”
Boabdil abatut sent : “ ets feble, indigne guerrer,
que ha tacat l’honor de la familia i de tots els avantpassats,
ja no es gastarà més tinta de les plomes que escriuen la història,
aquesta no és pels covards que no entreguen la vida al camp de batalla”

Potser algú li hauria d’haver dit a l’ Aixa:
“No reneguis com un home i consola a qui no has sabut tractar com a mare” .

Comentaris

  • imaginació [Ofensiu]
    Falciot blanc | 05-03-2011

    Ja se que far molt de temps que vas escriure aquest relat, avui he sentit la necessitat de tornar-lo a llegir ja que el guardo entre els preferits. Massa sovint acceptem les coses tal i com sempre ens u han explicat, acceptant a més a més el significat que li han volgut donar. El teu relat es un anàlisis de una historia (o llegenda) centenària i vas més enllà de la pura anècdota t'endinses en els sentiments, en el perquè del "sospir del moro" a dalt del cim quan contemplava per ultima vegada el que havia perdut i ens fas comprendre que lo que més l'hauria enriquit no u havia tingut mai que es la comprensió de la única persona que l'hauria de haver compres, la seva pròpia mara.
    Ja se que tot aixo es ideologia i poesia, la realitat es molt més crua i els personatges molt més sinistres però de cada historia verdadera o falsa be hem podem fer la nostra pròpia historia, a la nostra mida i en tot el sentit poètic o romàntic que la nostra imaginació ens permeti.

  • Es veritat[Ofensiu]
    Falciot blanc | 03-02-2011

    Ufff, molt be, impactant, m'he agrada molt i tens tota la raó.

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

    Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

    Gràcies de nou!

    ARC