El sopar

Un relat de: Alberich

S'esbrava una ampolla de cava -no sé si mig plena o mig buida- damunt d'una taula on encara hi ha, escampades, les engrunes del sopar d'ahir que ningú té esma d'enretirar.
Les paraules segueixen surant per l'aire, i les rialles encara no s'han fos, ressonant per les parets buides.
A fora hi plou: un xim xim melangiós.
Un pom de flors damunt del marbre; es marceixen sense remei.
Ahir te'n vas anar, endormiscada, potser avorrida de l'incessant xerrameca de dos o tres que volien arreglar el món.
L'estela del teu perfum segueix, insistent, pels racons de la cambra buida.
Res, tot plegat: fum de foc d'encenalls.

Comentaris

  • Preciós[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 11-11-2008 | Valoració: 10

    És un poema ple d'estima i amor. Un últim sopar, no comparo amb cap, i un perfum que encara perdura. Endavant! Gràcies.

    Salut i records!
    ullsblaus1

  • Fum de foc d'encenalls[Ofensiu]
    RFS1984 | 10-11-2008 | Valoració: 10

    Al cap i a la fi això som tot. Pols, fang. Parlem per fer quelcom sinó tot seria molt més avorrit del que, a estones, ja és.

    "Les paraules segueixen surant per l'aire, i les rialles encara no s'han fos, ressonant per les parets buides."


    Em pareixen sublims aquests versos en concret, dibuixes com cal les petjades, el ressò, l'eco que encara queda -a l'endemà- de l'ahir.

    Molt bo!

  • un relat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 05-11-2008 | Valoració: 10

    poema mol sensual, on ens parles de dues històries, la viscuda i la desitjada, i aquella que es somia, sol ser la més agradable i que pot ser encara millor, si un dia es fa realitat.
    Dient el que no dius, ens dius el que no dius.
    Bon dilema.

    Felicitats i una abraçada

    Ferran

Valoració mitja: 10

l´Autor

Alberich

39 Relats

203 Comentaris

41468 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Nascut un mes de maig.
Va treballar de molt jove al tèxtil, mentre estudiava Dret i va anar a parar a l'administració.
Ha estat aprenent de molts oficis, per la qual cosa no és mestre de res.
Li agrada la vida, i cultivar l'amistat, també la mar i la muntanya.
Si voleu comentar alguna de les seves parides, tant si us agraden com si no, us ho agrairà, doncs no hi ha res que més valori que la mútua comunicació i que la gent faci cas del que un hom fa.