El somriure d'una llàgrima.

M'he topat amb aquest sentit i commovedor poema. Els molts comentaris que precedeixen el meu ja donen fe de la seva intensitat i bellesa.
Ignoro qui en va ser el/la destinatari/ària, però sense voler remoure res, com a comentari del poema te'n podria dir les mateixes paraules que tu vas emprar recentment en una entrada meva:
"En el poema només hi veig tristesa sense cap esperança.(...) Potser és el més natural del món i tot el demés són disfresses?"
De totes maneres, les meves paraules estarien desprovistes del to lleugerament cínic amb què van ser oroginàriament emprades...
Una abraçada.

Llàgrimes de pena, pèrdua, desencís
Enyorança d'altres temps
Que encalla el fluir de la vida
Records que s'han de pair
Potser amb l'ajut de la mar
Que no atura mai l'onatge
Les estrelles i la lluna
Tornaran a il·luminar les teves nits.

Una abraçada, esperant llegir ben aviat el següent

nou, ara ja toca...

:)

Trist poema escrit des de lo mes profund, llàgrimes de tristesa, llàgrimes de record, plor de solitud, llàgrimes d'emoció. Si el timó tornes a agafar el rumb tindríem llàgrimes d'esperança i tal vegada la vida torni a veure la nit lluint estrelles i reflectint la lluna sobre el mar.

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

Amarga i freda tristesa,
que ve del fons del cor,
glaçant els sentiments i el desig.

La casa amb la presencia d' una absència,
el cor que plora en la foscor .sens rumb.

Caldrà agafar els rems i navegar
i no masa lluny, tornaran a neixer estels

Avet_blau

aqust és l'últim objectiu de tots els poemes. I aquest arriba al fons del cor.

ser el somriure de la teva llàgrima.

la gavina del far

Amor perdut

Semblava un amor perdut
en la presència blana
de l'escessiva suavitat
que ens fa lliscar
tot passant de llarg de cada dia.

Potser serà un amor perdut
en el temps o en la distància,
que deixa l'ànima lliure i sàvia
per recomençar de nou
a comptar cada moment
en el present, com si fos l'únic.


Petonets

Carme

"La tristesa escriu el poema" un vers amb força i d'una gran bellesa.
"La vida sense ella és una nit sense estrelles, sense lluna", torna a fer pujar la força aquests versos de mar i de nit

ja se que camines dret, sempre m'agradaran els teus comentaris :) i publicar, quan? vingaaa

trobo a faltar el teu art
Petonets bona nit.

simbòlic, amb l'autenticitat de quan es plasma quelcom que sentim endins i ho expressem en paraules ben triades.

!!

:)

expressar lo que sento llegint això, crec que ningú podria descriure millor com em sento, m'identifico massa amb aquest escrit.
Petons.