EL SOMNI DEL FAUNE

Un relat de: dockmatur
El somni del faune


Si ara pogués, en veure-les tremolaria. Aquesta disfressa de faune m’ha fet maleir el carnestoltes!

Aquella noia vestida de fada em digué que era estudiant de velles arts, que creava escultures molt realistes. Mai hauria imaginat que em convidés al seu pis tan fàcilment. La fada no amagava gaire cosa i entre els tuls del vestit se li reconeixia amb certesa tot el cos, i pel carrer jo anava somiant un festival carnal.

Pujàrem a un àtic sense ascensor del barri vell, que devia ser espaiós abans de tenir aquell museu de figures repartides per tots els corredors i habitacions. Algunes figures eren molt realistes, tant, que em feien sentir observat. Vaig descartar la sensació quan ella deixà caure els tuls a la porta del dormitori.

—Vens? —la veu era d’una dolçor embriagadora. —Però no et treguis els camals ni les botes que simulen peülles, els faunes m’exciteu molt! —Em va dir tot oferint-me una beguda refrescant. —Tasta-la, és un combinat que et deixarà de pedra vellutada.

Me la vaig empassar d’un glop.

Enjogassats en el llit, ella sobre meu arquejava el cos enrere, i gaudia refregant-se, però no anava més enllà. Tenia poc pit i el cos sense cap pèl. Tot plegat m’encenia molt més.
De sobte saltà del llit i em dugué de la mà, rient com... una fada?, fins a un ample estudi ple de cavallets i cadires. Em va fer reclinar en una chaise longue instal·lada sobre d’una tarima, com si fos un model per ser dibuixat.

Es va eixarrancar sobre meu i, ara sí, va començar els envits a un ritme frenètic, escometent-me al seu antull. Extasiat no sentia endurir-me el cos, fins que vaig quedar encarcarat, tan tens que no podia moure’m. Un regust de la gola em recordà aquella beguda. Què duia?

—Quina sort haver-nos conegut —descavalcà exhausta i feliç deixant-me un petó ben humit. —Descansa, tornaré al matí, abans no vinguin les nimfes a classe de dibuix. Veuràs com xalarem!

I ara soc una escultura tesa, vellutada. Un somni pels més íntims plaers de nimfes i fades.

Comentaris

  • gràcies[Ofensiu]
    tonny ken | 27-03-2019


    Gràcies per compartir la informació, va ser molt útil per a mi
    wings.io

  • gràcies pels vostres comentaris[Ofensiu]
    dockmatur | 19-12-2018

    Tens raó Kefas, al món li calen fades que creïn aquestes escultures, per això m'he inventat aquesta altra realitat de fades i faunes. Abans en deien faula d'aquests petits contes.

    Ja ho veus Montse, una mica eròtic sí que és, i encara que jo diria que no patirà gaire el faune, en el fons perd una certa llibertat per tenir somnis massa agosarats. És aquella màxima de què tot té un preu, sols cal saber si el vols pagar.

  • Cada vegada més dur...[Ofensiu]
    Montseblanc | 13-12-2018

    Ho expliques d’una manera que venen ganes de creuar-se amb aquesta fada. Tot el relat està impregnat d’un misteri dolç, d’un erotisme i una ingenuïtat que captiven. I no sembla que el final sigui dolent... Fa cosa pensar en el pis ple de “figures”, però sembla que no hi ha patiment. M’ha recordat “Los crímenes del museo de cera” però sense angoixa aparent.

  • Per quedar-se de pedra picada..[Ofensiu]
    kefas | 13-12-2018

    ..en el sagnant món de la postveritat no fa falta conèixer cap fada. Per això li convenen fades com aquesta, trapelles i vaporoses, que facin somnis de les pedres i pedres vellutades dels somnis.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de dockmatur

dockmatur

8 Relats

26 Comentaris

2097 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
M'agrada el fantàstic, l'absurd, mentir, i el vi negre.

-Frases cèlebres-

Totes les experiències narrades són ficció, per molt que es prenguin de fets reals.

Obre la ment, deixa que el fantàstic t'atrapi sense manies.