El somni del centaure

Un relat de: AnnaVelasco
El centaure va arribar en el millor moment. La Maria tot just s’havia acabat el pastisset de pastanaga i així no va haver de compartir-lo amb ell.

Van anar al parc i van jugar a fet i amagar. La Maria sempre guanyava perquè s’amagava a l’únic lloc on el centaure no podia buscar: entre les seves potes; i la Maria trobava de seguida al centaure perquè ell no podia estar gaire estona sense fer cotocloc amb les potes.
A la tarda van anar a la platja. La sorra estava molt calenta de manera que la Maria va haver de pujar al llom del seu amic fins arribar a l’aigua. El centaure es va espantar perquè l’aigua estava molt freda; va aixecar de sobte les potes de davant. La Maria de poc no cau!
Al vespre van sopar patates amb pèsols. Cada vegada que els pèsols feien txuf a dins la boca ells reien, de manera que van acabar plens de trossets de menjar i escopinades. Per postres hi havia pastís de pastanaga altre cop, però a la Maria no li va importar gens compartir-lo.

Quan es va fer de nit, la mare va dir que era hora de que el centaure se’n tornés al seu món; però cap dels dos volia separar-se de l’altre. Tant van insistir que al final la mare va accedir a que el centaure es quedés a dormir. La Maria va dormir a la llitera de dalt; el van haver d’ajudar entre tots a pujar perquè amb aquelles potes se li feia difícil.
Durant la nit, la Maria va somiar que tenia un dia normal: anava a l’escola, dinava amb els avis, jugava amb les seves nines i els seus trencaclosques... El centaure va dir que ell no havia somiat res. ‘Això és que no te’n recordes. Sempre es somia!’ va dir la Maria. El centaure es va encongir d’espatlles, sabia que era absurd intentar discutir amb ella.

La mare va dir que ja el centaure ja no és podia quedar més temps, que el trobarien a faltar al seu món. El centaure finalment va estar-hi d’acord. Els dos van buscar a la Maria perquè s’acomiadés, però no la van trobar enlloc. Una mica trist, el centaure va demanar a la mare que li digués adéu de part seva i va marxar.
Mentre el centaure s’allunyava, la mare va veure per fi a la Maria. Estava en el seu amagatall preferit: entre les potes del centaure. La mare, resignada, va mirar a la Maria mentre s’allunyava amb el seu amic i va somriure amb un somrís que volia dir ‘D’acord, bandida, però no tornis tard.’

I així va ser com la Maria va visitar el món del centaure. I era tan meravellós que semblava un somni...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer