El somni de viure el mateix combat

Com dos rius paral·lels naixerem distants,
els dos esperant el trajecte final,
vençuts, esmicolats per les roques
i sorra que arrosegarem mica en mica.
Impacients, les aigues brollaren,
cada vegada mes depressa..
el cor del riu s'ens desbordava.
Viatjàrem,
construírem històries,
aprenguérem camins nous,
calmàrem la sed de tantes terres..
Poc a poc, entre engrunes, ens feren més forts,
i plegats, desembocàrem al detall final:
el somni de viure el mateix combat