El somni de la Papessa valenciana

Un relat de: Vicent Llémena i Jambet
N'Alexandra I s'alça de bon matí, es lleva el pijama, s'abilla, es pentina, es dutxa, es vesteix i pren el primer mos del dia, quatre criats l'esperen amb el desdejuni servit, sola, com cal a una dona del seu rang s'asseu presidint una llarga taula amb tres canelobres que porten set espelmes cadascun, el dia és assolellat, com pertoca a una primavera romana.
Ja sadollats els seus budells obri la finestra i entra com un mar d'aigua fresca la llum del nou dia, vint-i-cinc de maig de 2025, finalment una dona ha arribat a presidir el més alt esglaó de l'església catòlica, el Papat de Roma.
Entra al seu despatx i parla amb els seus consellers que li recomanen un viatge per Espanya, passarà per Madrid, on farà una estada de dos dies, també per Gandia, amb la intenció d'homenatjar els dos Papes valencians de la família Borja, Calixte III i Alexandre VI, ella, Empar Berenguer i Soler havia pres el seu nom eclesial d'aquest Papa nascut a Xàtiva, pràcticament a seixanta quilòmetres de la seua ciutat natal, València.
Romandrà tres dies a Gandia i passarà d'esquitllentes per València per celebrar un acte amb les joventuts catòliques i finalment abans de tornar-hi amb avió cap a Roma hi farà estada a Barcelona, darrer punt del viatge oficial, on dormirà amb tot el seu seguici al Palau Arquebisbal d'aquesta ciutat.
En un dia normal fa tota la faena del seu càrrec a la Santa Seu, a les dotze dina, fa després la sesta i es pren fins el sopar unes hores d'esbarjo, havent sopat llegeix una mica de teologia, filosofia i psicologia, el gran ramat de cristians esperen molt d'ella.
Ja fets els deures del dia es dirigeix a la seua cambra per a dormir, pren la seua píndola somnífera una vegada ha sopat i es gita, és en aquest moment de la nit, preocupada, ha tingut una dura setmana alhora que satisfactòria, que li costa conciliar la son, a tres quarts de tres de la matinada s'adorm i somnia esgotada però satisfeta. Set hores després, cansada, després d'una feixuga nit el telèfon li fa tornar a la vigília, són les deu del matí, és el seu cap, l'encarregat de la neteja de Mercadona, l'empresa on treballa veritablement; l'escridassa, se n'adona que arribarà tard, s'ha adormit, cridant li diu que es vestisca ràpidament i que en mitja hora arribe al seu lloc de treball, es torna a llevar, es vesteix i ix de casa ràpidament corrents pels carrers per tal d'agafar l'autobús amb el cafè que li embafa la gola, la cara unflada per la son, confosa i plena d'una por i ansietat sense sentit.
Acaba el somni d'una dona que com moltes altres persones no ha pogut fer allò que volia.
L'endemà escriurà la història viscuda al somni i la plasmarà en un conte, un bolígraf i un full ningú no li ho pot prohibir. Fins ara.

Comentaris

  • Açò mateix[Ofensiu]
    Nil | 09-03-2019

    Bé doncs ja em passaràs el teu contacte, per debatre les teves teories. Jo també tinc les meves, tretes de altres persones....

  • Gràcies Vicent...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-03-2019

    M'has llegir un poema "espiritual", que es titula "Ets el meu rei tot poderós", i m'has contestat d'una manera com si fora un poema d'amor, la qual cosa no li va bé, doncs certes paraules no són adequades. No sé si ho has llegit bé, Vicent, i esperi que no t'amoïnes, però no m'has fet un comentari adequat al meu poema.
    Ja em diràs alguna cosa al respecte, sobre el teu comentari.
    Un salut
    Perla de vellut

  • Lacan[Ofensiu]
    Nil | 08-03-2019

    Amb l'argument que m'has deixat sobre les conductes sexuals, teoria d'en Lacan, psiquiatre, m'he perdut un poquet. Amb tants rols que m'expliques, me faig un garbuix i després també ací amb la finestra oberta resulta incomode plantejar les intimitats d'un. T'agrairia que m'ho expliquessis amb més detall emprant el meu correu electrònic, gràcies: Nildepoesia@gmail.com

  • Voto perquè algun dia més que un somni[Ofensiu]
    kefas | 25-01-2019

    Però jo no n’hi diria papessa, sino mama. Si papa ve de patriarca, de matriarca eixirà mama. La mama de Roma, tot i que propens a l’acudit, tampoc queda tant malament.

  • MOLT BONIC[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 25-01-2019 | Valoració: 10

    i QUI NO SOMIA. Trobo que el teu relat es molt ben portat i documentat, quasi he pogut veure la Papessa , es bonic somiar, jo a vegades també plasmo els meus somnis al paper, també m´agrada escriure. Et llegiré i c omentaré

  • Un somni desitjable[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 24-01-2019 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt com ho planteges aquest somni de la Papessa, doncs està en unes condicions que pot ser algun dia el que desitja. Tal volta, el somni es cumplisca algun dia.
    Una salutació...
    Perla de Vellut

  • Papessa de somni.[Ofensiu]
    Nil | 24-01-2019 | Valoració: 10

    Un relat molt curiós i original... Perquè en aquest cas el teu personatge real no somnia en ésser, posem per cas, una actriu de Hollywood, l'esposa d'un milionari, o una cantant d'òpera, nooo! somnia en esser una Papessa i endemés originaria de la seva terra valenciana. Jo crec la dona és per naturalesa més somniadora que l'home. Tal volta el fet de que la societat i en certa manera el seu instint materna l'hagi ubicat o destinat d'antuvi a unes facetes concretes, això ha fet que es tornés somniadora per a escapar de la realitat que li ha tocat viure. Despertar, per a elles, representa posar coratge i fer rutllar aquest món desmarxat per nosaltres els homes. Salut, Nil.

  • I per què no?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-01-2019 | Valoració: 10

    I per què no pot ser realitat el somni de la protagonista? Quan farà l'església algun pas més per acceptar la presència de les dones en alts càrrecs? Mentrestant, la realitat s'imposa i moltes dones no tenen més remei que continuar fregant. Denúncia i somni, una barreja per escriure. Una abraçada, Vicent.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Llémena i Jambet

Vicent Llémena i Jambet

30 Relats

144 Comentaris

26860 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
El meu bloc és: Volta de guant a la filosofia. Vaig nàixer al 1964 a València, al barri de Russafa i moriré, bé ja ho sabreu, sóc un treballador xic per a tot que li ha picat allò d'escriure i escric de tant en tant, tinc alguns contes i assaigs i m'agradaria publicar-ne alguns en aquesta plataforma literària. Comenteu els meus relats encara que siga críticament, vos necessite i vull aprendre a escriure. Citant Pep Roig "...camino a anys llum de la teva pròpia llum..." i "...el teu silenci tan poc breu no em permet ni respirar...", el meu pseudònim és Vicent Llémena i Jambet, el darrer i definitiu, mon pare em deia amorosament "llémena" per la meua curta edat i també en referir-se al meu germà i a mi ens deia els seus "jambets", d'ací el meu nom a relats. M'agraden els escacs, el meu jugador preferit es Aaron Nimzowitch, en literatura m'agraden autors com Jean-Paul Sartre, Albert Camus i tot l'existencialisme francès fins i tot el primer existencialista com era Kierkegaard, tota la novela del segle XIX francès i el romanticisme alemany, castellans m'agraden García Lorca, és clar el segle d'or del castellà, i Antonio Machado, César Vallejo, Juan Ramón Jiménez, dels "actuals" Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Juan Goytisolo, Fernando Sánchez Dragó, Antonio Gala, etcètera, dels hispano-americans Borges, Cortázar, Neruda, Gabriel García Márquez, sobretot el realisme màgic, també Isabel Allende, Miguel Ángel Asturias, etcètera, i dels de la terra els del segle d'or del valencià, i Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Ferran Torrent, Pere Calders, Salvador Espriu, Quim Monzó que és la meua inspiració, Enric Valor, Carme Riera, etcètera , en filosofia m'agraden els filòsofs de la sospita Marx, Freud i Nietzsche, també Darwin, tot i què sóc més partidari de Lamarck per la meua influència psicoanalítica, el meu filòsof preferit és Sòcrates, entre molts d'altres, m'agrada l'assaig en general, el futbol, el meu equip és el València i també m'agrada la psicoanàlisi. En música clàssica, autors com Schubert i Mahler i també Chopin, i de temàtica nacionalista el valencià Joaquim Rodrigo o Smetana, de Wagner m'agrada Tristà i Isolda i en música de cantautors Georges Brassens, Lluís Llach, Serrat, Raimon, Mª del Mar Bonet, Sabina i Luis Eduardo Aute. En informàtica sóc dels mig romàntics als que li agrada conjuminar allò pràctic amb allò ideal i tinc l'xp amb el service pack 3, espere que molts anys si el mercat ens deixa, com també la versió Suse 12 del Linux a una partició del disc dur, pero el que més m'agrada per sobre de tot és una bona conversa amb un cafè i una cigarreta, però semrpe viscuda des del discurs de l'analista, així doncs deixe fora l'histèric, el de l'amo, el capitalista i l'universitari per a fer-los servir de tant en tant, ah! i els meus polítics preferits Winston Churchill i Léon Blum.


"A vosaltres ebris d'enigmes que gaudiu amb la llum del crepuscle" Així parlà Zaratustra. F. Nietzsche.
"Vaig créixer al mar i la pobresa em va ser fastuosa; després vaig perdre el mar i aleshores tots els luxes em van semblar grisos, la misèria intolerable". Albert Camus, del llibre El verano/Bodas.
"Hay mujeres en Génova cuya sonrisa he amado durante toda una mañana, no volveré a verlas evidentemente, nada hay más simple, pero ninguna palabra podrá apagar la llama de mi pena" Albert Camus, del llibre El revés y el derecho.
"Jo maleeixo ço que atreu i ensiborna l'esperit i, fent-se'l seu, el té bandit en una vall de plors; i maleeixo l'opinió enlairada que hom té de si mateix, els mirallets i somnis de fama i de conquesta, i la possessió que ens afalaga: muller, fills, servidors; i el treball i la paga esperonant-nos vers l'ardida gesta o estovant el coixí d'un llit platxeriós; i maleeixo el suc del raïm xardorós, la il·lusió divina, i la fe i l'esperança, i encara més a la paciència mansa!
El transitori és sols paràbola. Ací es performa el que ens mancava; l'indescriptible esdevé un acte aquí; atrets som tots els homes de l'Etern Femení".
Faust- Goethe.
Ara vull fer un xicotet homenatge al cinema, i en especial a aquella gran pel·lícula, Blade Runner de la qual una de les seues frases ens valdria a tots nosaltres, doncs cada individu és únic, aïllat i desconegut, i tots som esclaus, tots fracassem, tard o d'hora, com diu Margueritte Yourcenar en Memories d'Adrià, ... davant d'un fill massa estimat, .. la malaltia... la vellesa...finalment davant la mort, després les nostres gestes, els nostres amors, les nostres guerres, la nostra mateixa mort, moriran amb nosaltres després d'una xicoteta pròrroga. Hui no pense ben bé així, he trobat l'amor i amb ell l'eternitat, que no la seua il·lusió.
Son les darreres paraules de Batty, un replicant abans de morir:
Es toda una experiencia vivir con miedo... ¿verdad?
Eso es lo que significa ser esclavo
Yo... he visto cosas
que vosotros no creeríais...
atacar naves en llamas
más allá de Orión,
he visto rayos C
brillar en la oscuridad
cerca de la puerta de Tannhäuser
Todos esos momentos
se perderán en el tiempo
como lágrimas en la lluvia
Es hora de morir.
És molt semblant a aquells versos de Federico García Lorca en Poeta en Nueva York i la seua Oda a Walt Whitman:
Mañana los amores serán rocas y el Tiempo
una brisa que viene dormida por las ramas.
Por eso no levanto mi voz, viejo Walt Whitman contra el niño que escribe nombre de niña en su almohada.
Xicotetes joies que m'aborronen la pell. Magnífiques.