El sol m'alena escalfor

Un relat de: Xavier Valeri
Tres gralles retallen negre figura sobre els fils fluixos de la vella línia. Els ocells miren les bladeres despullades d’espigues, mentre el sol tenyeix d’or la palla estesa. El sol m’alena escalfor, el sol fa cantar la cigala. Poc a poc, les alzines queden enrere i en terreny de pinedes la cigala no canta. El sol baixa i els ocells surten. Una garsa travessa la carretera, un ocell petit salta de branca en branca i un tudó estén les vellutades ales. Tot queda submergit dins d’un silenci absolut. Sento un buit a l’estómac, és la lassitud antiga de l’home sol a la selva. El sol està més baix, la garsa te coratge per llençar el grall i tota l’ocellada respon. Arribo dalt i altre cop es fa el silenci, continuo una mica més. Sento veus humanes. N’hi ha d’altres com jo que passen. La humanitat persisteix i m’abriga.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: