El Sol i la Lluna

Un relat de: Josoc
El Sol es desperta. Se sent fort i poderós com un Déu. Tot el món és el seu regne. Per ell s’il•luminen els prats, els boscos, els rius, els mars i els pobles. Brilla, únic des del cel i contempla, als seus peus la creació. Comença ben d’hora, ben d’hora la seva tasca salvífica i va fent avançar el dia fins que li arriba l’hora d’un descans, molt ben guanyat. A l’últim moment, percep una dèbil visió que l’inquieta, a l’horitzó divisa, tènuement, una silueta, a voltes gràcil, a voltes plena i sempre femenina, a qui anomenen Lluna. El Sol, mascle per antonomàsia, desitjaria conèixer-la més a fons. Però no li és possible, ella apareix quan ell ja es retira esgotat. Ella pobla els seus somnis nocturns. I es lleva de nou amb el desig de retrobar-la, i la veu només un instant mentre es va fonent misteriosa, ocultant-se del seu poder i deixant-lo fent les seves tasques diàries frisós per arribar a la nit i tornar-la a veure. I així un dia i un altre dia...
Es desespera, de vegades es tapa els ulls amb un tros de boira o deixa que les llàgrimes se li escorrin lliurement, altres vegades fa vibrar amb tanta força els seus raigs que el seu ardor inunda la terra o convoca, ple de ràbia, llamps i trons, organitzant tempestes que fan tremolar el món sencer.
Tot inútil, el seu poder fracassa, amb serenor o tempesta arriba la nit i una vegada més apareix inabastable la lluna a l’horitzó.
I ella, què en sabem de la lluna? El seu regne és la nit i ella no hi està sola, sinó acompanyada de milions d’estrelles amigues. Que bé s’ho passen juntes! Però a l’hora de retirar-se és a temps de veure el radiant astre sol. Li fa una mirada coqueta, intueix que li interessa. Ella l’admira, és tan fort, tan poderós! Se sent poqueta cosa en compara-s’hi. A vegades romanceja i es queda una miqueta més al seu àmbit, fins que l’anul•la totalment la seva resplendor.
Hi ha qui diu que el sol i la lluna eren o volien ser parella, però Déu va donar una missió diferent a cada u. Ell s’havia de cuidar d’activar la vida i ella de positivar el descans. Oi que no trobaríeu adequat canviar els gèneres i dir la sol i el lluna?En aquest cas sí que trobem adequats els articles diferencials.
.................................................................................................................................................................................................
La Montserrat estava enamorada i tot allò que l’envoltava ho interpretava a través d’aquest enamorament excloent. Així és com raonava en contemplar des del seu balcó, el sol de dia i la lluna de nit. Prenia apunts dels seus pensaments i un dia els ensenyà al seu enamorat. Ell se’n rigué, “carinyosament” i li digué això mateix, que la seva interpretació era fruit del seu punt de vista tenyit d’amor.
-No saps -li digué- que el sol no se’n va a dormir quan tu no el veus, sinó que segueix donant vida a una altra part de la Terra que és de dia, quan aquí és de nit?
Ella s’enfadà: -Així vols dir que tu no ho pots interpretar com jo, perquè tu no, que no estàs enamorat, oi?
I ell que veié venir una tempesta, eludí de replicar i li tapà la boca amb un petó, cosa que els està vedada de fer a la parella protagonista de la història d’avui: el Sol i la Lluna.
Però un cop sola la Montserrat pensà que, home! és clar que ja ho sabia que quan aquí era de dia en un altre lloc era de nit i viceversa, però que es tractava de donar un cert romanticisme a la cosa, no? i que també es podria dir que el sol viatja amunt i avall sense parar, precisament per veure si en algun lloc troba la lluna més assequible, per exemple. Que és que els homes, oi? sempre volen fer el savi, encara que... tampoc va estar tan malament l’estil del seu esperit de contradicció.
Resumint: Poesia i prosa en diàleg.

Comentaris

  • Fantasia i sentiment[Ofensiu]
    montserrat b c | 25-03-2014 | Valoració: 8

    Es un bonic relat on barreges amb molta gràcia el conte fantàstic amb el vivencial.
    Es fantasia i sentiment.
    Es el pensament enamorat, que vola enllà endut per la bellesa del univers (mes bell encara quan un estima)
    Es...un diàleg encantador entre el seny i la rauxa...
    La meva felicitació i una abraçada.

  • Poesia en forma de prosa.[Ofensiu]
    Vicenç Marquès i Sanmiquel | 25-03-2014 | Valoració: 8

    D'entrada dir-te "Josoc", que si surt la teva fotografia a RELATS EN CATALÀ,mal està que no hi surti si més no un nom i un cognom encara que siguin ficticis. Però això dels àlies o renoms, a mi en particular no em fan gens de gràcia. I se'm fa molt estrany, haver-me de dirigir a una persona anomenant-la amb un àlies o un renom o malnom. Si no vols que et coneguem, doncs no cal que escriguis, ni aquí ni enlloc. I no t'ofenguis per ser com sóc tan directe. Jo faig sortir aquí la meva foto, i el nom i cognoms són reals com l'aire que respiro. Tinc prop de 69 anys i en aquesta vida ja no espero res de bo. Per tant, m'importa tres cogombres que em coneguin o no.
    Dit això, passo a fer-te saber que a mi m'agrada molt la teva manera d'escriure. Per definir-ho ràpid, et diré que a mi em sembla alta poesia dita en prosa. A més d'impregnar els teus escrits amb un alt grau de filosofia digne d'admiració. Escrius molt bé i emprant un gran ventall de mots i paraules que denoten que ets una persona amb un nivell cultural molt elevat. Jo, quan escric, no en sé d'escriure tantes i tant rebuscades paraules tècniques. Tal com dius en el teu comentari que em fas al meu escrit, jo escric d'una manera molt planera; talment com si tingués algú davant meu i li estigués explicant una història.
    oltes mercès per llegir-me, i espero i desitjo seguir en contacte amb tu tantes vegades com calgui.

    Salut!

    Vicenç

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

525 Comentaris

120854 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.