El Sol i La Lluna, Escola amb vistes.

Aprofitava el dia de ‘portes obertes' per visitar la novíssima Escola de Castellar del Vallès.

S'havien complert els ‘pronòstics oficials' que deien :

Pel que fa a l'escola El Sol i la Lluna, l'empresa constructora preveu finalitzar els treballs a finals d'agost. La previsió és que a partir del 30 d'agost es pugui realitzar el trasllat de l'escola, que en els darrers quatre anys s'ha ubicat en uns mòduls provisionals al pati de l'escola Sant Esteve.

Comprovava complagut l'exactitud de les dades que ens havien donat en relació al centre :

El nou edifici de la sisena escola pública d'educació infantil i primària, situat entre el carrers de Sant Feliu i les Bassetes, tindrà una superfície construïda de 3.500 m2 repartits en tres plantes diferenciades. El centre és de dues línies i tindrà una capacitat total per a 450 alumnes.



A la planta baixa, que se situarà al nivell de les antigues piscines del carrer de Sant Feliu, hi haurà les aules de primària i diverses aules complementàries.

La planta primera serà la destinada a les instal·lacions d'educació infantil, que disposaran d'un pati propi pavimentat amb superfície de goma. En aquest nivell també se situarà la cuina-menjador.



Finalment, la segona planta, amb accés des del carrer de les Bassetes, estarà dedicada a la gestió. Serà on s'hi situarà la direcció del centre, secretaria, consergeria o les sales de professors.



Pel que fa a la superfície urbanitzada, de 3.700 m2, s'hi han previst dues pistes esportives, els patis i zones enjardinades. El projecte no preveu la construcció de cap gimnàs, ja que el pavelló Dani Pedrosa farà aquesta funció i s'utilitzarà també com a sala d'actes de l'escola.

La construcció, que va a càrrec de Construccions Baldó SA, suposarà una inversió de prop de 6 milions d'euros, import finançat íntegrament per l'empresa pública GISA, que depèn de la Generalitat de Catalunya.

Hi ha quan a l'accessibilitat una polèmica; certament els carrers d'un únic sentit que hi conflueixen, Major i Bassetes, impliquen per al veïnat una limitació evident de la seva mobilitat en les hores d'entrada i/o sortida, i seran un element de dificultat afegida en els dies de pluja i/o mal temps del hivern.

Tots plegats haurem de deixar passar una mica de temps, per valorar acuradament els pros i els contres, i decidir - en el seu cas - les mesures correctives necessàries.
En tot cas, cas felicitar-nos perquè un nombrós grup de quitxalla podrà a partir d'ara rebre formació en un centre ‘normal' i no ja en les ‘barraques provisionals' que s'han convertit a còpia de veure-les per arreu en un senyal identificatiu d'Espanya.

Molt més - dissortadament - que el brau que tanta i tanta tinta ha fet gastar.

© Antonio Mora Vergés