Cercador
EL SO DE LA NATURA
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
Faig una aturada en el camí,
a un lloc on hi dona ombra,
sota un pi molt junt a una alzina.
Estaran potser enamorats?
No ho crec pas. Oi que no?
Sovint ens aboquem a idealitzar,
sobretot si de Natura es parla.
Jo mateix dic allò tan gastat,
a força de dir-ho i repetir-ho,
d’escoltar el so de la natura:
El cant dels ocells, tan nostre,
tan universal, tan Pau Casals.
El mormol de l’aire bressant les fulles,
la remor del riu juganer als sallents.
Qui entre tots nosaltres no ho evoca?
Malgrat tot i tocant de peus a terra,
haurem d’admetre un so més comú,
més habitual, fins i tot, insistent.
Potser no serà el més poètic, però.
És el brunzit, de les sempiternes
i necessàries, per més que odiades,
rondinaires mosques.
a un lloc on hi dona ombra,
sota un pi molt junt a una alzina.
Estaran potser enamorats?
No ho crec pas. Oi que no?
Sovint ens aboquem a idealitzar,
sobretot si de Natura es parla.
Jo mateix dic allò tan gastat,
a força de dir-ho i repetir-ho,
d’escoltar el so de la natura:
El cant dels ocells, tan nostre,
tan universal, tan Pau Casals.
El mormol de l’aire bressant les fulles,
la remor del riu juganer als sallents.
Qui entre tots nosaltres no ho evoca?
Malgrat tot i tocant de peus a terra,
haurem d’admetre un so més comú,
més habitual, fins i tot, insistent.
Potser no serà el més poètic, però.
És el brunzit, de les sempiternes
i necessàries, per més que odiades,
rondinaires mosques.
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102643 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com