El sil·logisme

Premisses bàsiques ben definides, bona disposició de les relacions internes, argumentació deductiva ben exposada, afirmacions consistents i contextualitzades, anàlisis sistemàtic que es desplega suament, la dilucidació vàlida i ferma, una certa combinació de figures molt interessant, reflexions gens envitricollades, ans al contrari, clares i ordenades i amés, divertides, amenes, aparentment fàcils de seguir però denses sense resultar pesades...

No dubto que tant Descartes com Aristòtil haguessin xalat de bo de bo, tanmateix jo ho he fet, llegint el teu sil·logisme, que no puc menys que qualificar de molt interessant i que m'ha resultat molt grat.

I ressalto una frase que em sembla genial: "Vaig defallir davant l'abraonament d'aquell invicte cúmul d'interrogants oberts." Oh, quin joc més bo d'imatges semàntiques... La de Steinbeck, per suposat, totalment encertada. La conclusió final, indiscutible.

En fi, no parteixo de cap veritat que hagi admès sense demostració quan afirmo que tornaré a llegir-te perquè ha estat un plaer descobrir la teva prosa ben plena de contingut i bella pel que fa a la forma.

I gràcies...

Una abraçada ben sincera,
Una quimera

posats a filosofar sobre l'univers, l'origen de la vida... som tant limitats que traiem conclusions primàries i orgulloses: "som el centre de tot, tot gira al voltant de l'ésser humà, hem existit i existirem sempre..." Tenim un concepte de la vida temporal i oportunista. L'abans és prehistòria i el futur no ens importa, ja no hi serem. Crec que som un fragment de l'evolució.
Quan sentim que la terra s'escalfa un grau més cada 120 anys, podríem matemàticament deduir que dintre de 1000 anys la temperatura de la terra no permetrà la vida vegetal ni animal ni humana... només la mineral... A qui li importa la vida dintre de mil anys, no tenim essència d'univers, som éssers de pas, d'una era.
El que ens importa és gaudir dels quatre dies que vivim.
Hi ha vida perquè hi ha mort, hi ha rics perquè hi ha pobres...
Un relat científic-humà... genial.
Una abraçada.

Relat rodó i ben portat, amb el punt d'ironia i/o sarcasme tan habitual en el teu estil literari.

Fa reflexionar i tot!

Una abraçada,

LLIBRE

això ...

que dòna lloc a la reflexió, i amb un final magistral.

A destacar la teva fluïdesa escrivint i el teu vocabulari ric.

Interessant reflexió sobre la naturalesa humana, esquitxada de motius filosòfics i - crec - alguna referència autobiogràfica. Tant el "només sé que no sé res" socràtic com el sol·lipsisme cartesià reconeixen el fet que la veritat absoluta (indiscutible) està fora del nostre abast, doncs el nostre coneixement està lligat al nostre punt de vista, a l'elaboració d'axiomes. Ens queda la ciència (saber efímer, refutable però útil) i l'art (saber que es destina només al plaer).

Afegeixo, a més, que sembla haver-hi una estranya coincidència entre les conclusions a les que arribem després de pensar molt (reflexions racionals) i les que arribem quan no pensem gens (impulsos irracionals o instintius).

És cert que hi ha en nosaltres (en uns més que en altres) la necessitat de proclamar les "veritats" a tot aquell qui les vulgui escoltar (i també als que no). I en alguns, fins i tot persisteix una certa ànsia de coneixement de coses que, amb una aparent humiltat, semblen desconèixer. Impulsos, al cap i a la fi, les motivacions són el motor de la vida.

Potser pensem que som massa importants i això ens carrega de responsabilitat a la vida. Potser per això la vida és, de vegades, tan difícil.

per aquest sil·logisme tan ben escrit.... per variar.

"Existeix la vida perquè existeix el seu pol oposat, la mort.

Ergo els vius sou vius perquè els morts som morts.

Conclusió: mentre visqueu, doneu-nos-en les gràcies."

Una narració boníssima, en estil i en contingut, amb aquest vocabulari teu, tan envejable, sigui en prosa o en poesia. I és ben cert que toques un espectre ampli de conceptes, des del sarcasme, passant per l'ironia, fregant l'humor i concluent amb una veritat com un temple.

M'agrada moltíssim comprovar, un cop més, la teva amplia versatilitat a l'hora d'escriure, Vicenç. Et felicito!

Espero que els primer exàmens t'hagin anat molt i molt bé, i que puguis guanyar, finalment, les opos. Ara bé, quan esdevinguis un gran jurista, voldrem que segueixis oferint-nos aquests relats o poemes que tenen, un per un, aquest segell inequívoc, aquest segell que es diu "Vicenç Ambrósi Besa".

Una abraçada, Vicenç, espero tornar-te a llegir ben, ben aviat!

He rigut amb el teu relat, sobretot perquè primer semblava avorrit pel fet de preguntar sobre què és primer si l'ou o la gallina (pregunta que de tan feta, accepta-m'ho, ja no porta enlloc), però després he vist que pensaves críticament i sarcàsticament, amb l'"axioma veraç" de la nostra ignorància com a bandera.

I això de la làpida... em sap greu, però crec que si jo anés abans que tu pel que fa a data d'enterrament, et robaria la frase:

"Existeix la vida perquè existeix el seu pol oposat, la mort.
Ergo els vius sou vius perquè els morts som morts.
Conclusió: mentre visqueu, doneu-nos-en les gràcies."

Gràcies per la lectura, tot un plaer!
Et seguiré llegint,

-Filladelvent-