El silenci

Un relat de: casperdut

Voldria saber què dir... Seria genial tindre les paraules adequades que trencaren aquest silenci que s'ha format al voltant meu i que evidentment, també t'atrapa.
Però no hi ha res interessant que poguera calmar l'ambient, eixa estranya tensió que ens domina. S'han acabat les paraules en la font que esperàveu inagotable.
Seria fàcil omplir el buit. Els mots tenen la fascinant característica de desfer-se de les espessures en blanc que creen el nostre mutisme. Seria MASSA fàcil. A mi m'agrada el silenci, només t'afecta a tu, i em diverteix el gest incomòde en el teu rostre ( una ganyota que pretenia ser un somriure).
Preferisc silenci a les tonteries que estàs pensant, a les que podria dir jo, a les que governen el mon en general.
Em mantinc a l'aguait.
En algun moment, quan ningú s'ho espere, diré alguna cosa intel·ligent. I eixe dia arribarà.

Comentaris

  • Comunicació[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 23-12-2008 | Valoració: 10

    Crec i ho visc. El silenci és comunicació i continuació.

  • (tensió)[Ofensiu]
    kispar fidu | 23-12-2008

    a mi de vegades, aquest tipus de silenci (envoltat de tensió), se'm va inevitable...

    i la veritat és que sovint també molest.

    M'agrada el silenci quan no es busca soroll, quan es cerca la calma. Quan substitueix converses cordials i sense interès ni intencions (tenses vaja). El silenci de la muntanya i el bosc.

    Però quan es tracta del silenci que sorgeix perquè s'és incapaç de trencar-lo o d'expressar realment el que se sent, deixa d'agradar-me i se'm fa incòmode i sentir impotent.

    (Una paraula silenciosa, però gens callada, amb moltes coses per dir ;)


    què tal? com es presenten les festes?

    que siguin bones i ens seguim veient per aquí!
    gem's kispareta

  • ambre | 13-09-2008

    M'agrada el teu relat, sobretot:
    " Els mots tenen la fascinant característica de desfer-se de les espessures en blanc que creen el nostre mutisme" molt bo.

    També deia allò de "Eres esclavo de tus palabras y dueño de tu silencio" i "Millor forma evitar cop no ser-hi" el Sr.Millagui ( Karate Kid )

  • A vegades el silenci[Ofensiu]
    micanmica | 12-09-2008 | Valoració: 10

    és el nostre millor aliat, un company immillorable. Com va dir algú alguna vegada, "calla o digues alguna cosa millor que el silenci". Tens raó quan et preguntes que si sempre hem de trencar el silenci, que per què tenim aquesta necessitat... jo mai ho he arribat a entendre. Però, a vegades, sobren les paraules, queden empalagoses, i el silenci és el millor que podem (no) sentir. Molts petons, i gràcies pel comentari, que m'ha permès descobrir-te! fa goig veure persones d'aquesta edat que escriuen, i més si ho fan tan bé com tu. Et seguiré llegint!

  • Silenci[Ofensiu]
    Agnieszka | 12-09-2008

    Per que quan et trobes algú a l'ascensor (per exemple) li has de preguntar per la familia, pel temps o per la primera bejenada que et passi pel cap sigui quin sigui el teu estat d'anim, tinguis ganes o no tinguis ganes de parlar, encara que en el fons estiguis pensant "que coñazo de tio o de tia por que siempre me la/lo encuentro?????"

    I això només és un exemple, resulta que si jo un dia estic preocupada, cansada, simplement no tinc ganes de parlar o no tinc ganes de trobar-me la persona que m'he trobat i no passo del "bon dia" perque encara sóc educada la persona en questió pensarà que li estic faltant al respecte o que sóc una borde...

    ...amb lo be que va de tant en tant una estona de silenci o parlar amb algú perque realment tens ganes de fer-ho no per obligació o per quedar be


    En fi, aquesta és la meva reflexió...

  • Ja les has dites...,[Ofensiu]
    rnbonet | 05-09-2008

    ... xicona, les paraules intel·ligents. Perquè estàs en contra de la banalitat, i ho declares.
    Una abraç.
    PS1. Gràcies pel 'comentari duplicat' a "Passió de relataire" escrit per participar a un Repte. El final 'sorprenent' en forma part de la tàctica.
    PS2. Nascut a la Ribera Baixa i resident a la Safor.
    PS3. 'Ego te absolvo...' d'allò de PM (que no és 'policia militar'!)
    PS4. Fa temps que no 'valore' (Que no pose 'nota')

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de casperdut

casperdut

27 Relats

109 Comentaris

24539 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Un 18 de juliol de 1990 vaig obrir els ulls per primera vegada ... Una mirada inocent que ho volia abarcar tot. Voldria tornar a ser la nena que amb inocència i un somriure sorprés es vol menjar el món.

Sempre he volgut ser escriptora (escrivia abans de caminar )i aquesta pàgina significa la possibilitat de veure publicats algunes de les històries que he escrit.
Els meus relats són joves, inexperts, com jo, que contemplen el món des d'una perspectiva a vegades amarga (amb eixe tot d'amargura propi de la eixida de l'adolescència), a vegades dolça. Tinc una preferència clara per la ironia, i em diverteixen en gran mesura les confussions, i els somnis, alhora que els sentiments melancòlics.

Espere que us agraden i que sempre que trobeu que es puga fer alguna millora me la comenteu! La crítica constructiva sempre serà ben acceptada.

El meu blog és www.ambpeusdeplom.blogspot.com


P.D la fotografia és de mon pare i jo quan tenia set semanes ... Què mona era!!!!