El silenci

El silenci.

No puc pensar més enllà, perquè ja no tinc més forces ni enginy per reflexionar.
M'aixeco de matinada, més ja sense forces per a continuar-la.
La rutina malmet tot el meu incís, i les repeticions ratllen tots els meus sentits.
Els dies de la setmana van passant, darrere d'un altre any.
Ja tinc més de mig segle, més un bon ús de raó m'està constantment guiant.

Tot són presses, tot són sorolls, però segueixo continuant.
Camins repetits mil i una vegada els recorro inconscientment cada matinada,
sentin olors impregnades de fortes essències i perfums que malmeten i emmascaren la realitat de les bones fragàncies i costums.
Trobarem coneguts? Si ! Si són interessats, també amistats de conveniències.
I un possible amic, com Déu va trobar a Judes.
Val més quedar-se sol i en silenci, almenys la pau a l'interior d'un mateix, pot trobar la clau per obrir el significat i per poder continuar el seu nou despertar.

Vull silenci per a pensar, ja que no puc atrapar el temps que darrera meu s' ha quedat.
Ignoro el que serà el present si no puc deixar de pensar en el passat.
Acceptem un nou dia per deixar-hi empremta com a lluita i repte per continuar.
Ja que el passat a darrera ha quedat, i els records en el bagul s'hi han posat.
Nous coneguts i amistats per buscar, almenys que hi puguis parlar i et sàpiguen
escoltar.

Noves relacions vull trobar que donant-les-hi confiança i te la sàpiguen guardar.
Més per a trobar el bon amic,... no es fa,... ni es troba,... ni l´has de buscar...
Et Sortirà.

No vull silenci per aquells que atorguen conformitat,
més aviat és covardia per no voler enfrontar-se a la realitat.
Podem ser incultes per poder pensar que diem sempre la veritat?.
Ser irònics ens pot portar a la realitat, descobrint el que hi ha més enllà.
No és pas veritat que no siguem indispensables, sempre hi ha el qui espera
de nosaltres quelcom per continuar, i en aquest moment una tasca o altra estem
realitzant, profitosa per l´un i beneficiosa per l'altre.
Som egoïstes per naturalesa, no donem res a canvi, fins i tot l'alè de l'últim respir el guardariem per a seguir vivint.

Quina enveja em dóna ara aquest ocell que mira els meus actes tristament,que són
incompresos per a ell..., i tot dient-me suaument:
-Escolta només el silenci, segueix-lo, ell et guiarà, respira, menja, sigues lliure,
vola com jo..,viu per viure en aquest moment de realitat que és tot el que t'emportaràs,...és un bon record en el més enllà i quan deixis de respirar,en
silenci quedaràs.
Ja no caldran més fets ni paraules perquè,... el silenci parlarà per tu i per ell mateix....
12/7/07 J. M.