El silenci

El món desperta, com cada matí,
però avui el Sol sembla nou.
Com una bola freda d'atrezzo.
I fins i tot, mirant-lo fixament,
crec veure el fil que el sustenta.
El vent bufa portant olor al meu nas.
Però és una olor d'embolcall,
de plàstic, de petroli.
Han estrenat un món nou,
però no hi ha cap festa,
no hi ha música, ni veus, ni ocells.
Tot és silenci,
un terrible i sorollós silenci,
que no porta pau a la meva ànima,
sinó sols les inexplicables ganes de cridar
fins arrencar-me la veu.
Però a aquest nou món
els homes han estrenat noves orelles
sordes.