El Silenci i la Paraula es van trobar

Un relat de: Joan G. Pons

Diuen els que diuen i expliquen, que un bon dia es van trobar, sense cita prèvia, la Senyora Paraula i el Senyor Silenci.

La Senyora Paraula va dir un Hola a mig to.
El Senyor Silenci una mirada mig acollidora.

I sense motiu o potser sí, es van aturar.

Tot seguit la Paraula va interrompre i cantar. I el Silenci li va dir: Què fas ?

-Canto !
-Per què ?
-Si hi ha silenci, tu guanyes.
-Guanyo ?
-Tu ets silenci oi ?
-I també paraula.
-Ep !!! La Paraula sóc jo.
-Jo també.
-Explica't.
-En tota relació humana hi han el que s'anomenen els marges de moviment.
-Marges de Moviment ?
-Sí. Espais on el diàleg puja i baixa. On els marges afavoreixen la comprensió. I quan hi ha comprensió hi ha moviment vers l'altre.
-El diàleg és paraula. Com és que tu valores això dels marges ?
-Hi ha marges de silenci que parlen i apropen.
-El silenci no és comprensible.
-Discrepo.
-Per què discrepes ?
-Hi ha silencis i molts més del que ens pensem, que "parlen" per si sols.
-Tu ara parles. I t'expliques. Com ho faries en silenci ?
-Cert i t'ho reconec que la paraula és un element bàsic en el diàleg relacional. I també reafirmo que el silenci és un element molt complementari i a vegades clarificador d'un bona entesa.
-Ja em fas rumiar...
-Molts cops un diàleg va massa farcit de paraules... paraules disperses, buides, manipulades.... l'aparició del silenci ajuda a centrar el tema, climatitza la força de la conversa, ajuda a que cada part torni a situar-se al seu lloc com persona i com a persona participant en un tema.
-Saps que m'estàs copsant ?
-Tant sols vull pactar amb tu una bona i sana convivència enriquidora.
-D'acord.

I el so potent d'una paraula s'abraça amb la dolcesa d'un silenci silenciós.





Comentaris

  • Trobada i diàleg[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-12-2008 | Valoració: 10

    Benvolgut Joan: M'ha fet molta il·lusió llegir aquest relat, fruit d'un comentari meu i de la teva fèrtil imaginació, afegida a aquesta capacitat tan teva d'establir diàlegs enriquidors.
    Estic plenament d'acord amb tu ( no és la primera vegada que em passa, ja saps que coincidim sovint! ) quan dius:
    "Hi ha silencis que parlen per si sols"
    "la paraula és un element bàsic en el diàleg relacional... el silenci és un element complementari i a vegades clarificador."
    Potser és per això que darrerament dono tanta importància als silencis com a les paraules: ambdos elemens em resulten igual de significatius.

    T'envio una abraçada dolça,
    Unaquimera

  • Ninon!![Ofensiu]
    Queca | 20-12-2008 | Valoració: 10

    Com sempre, un mestre de les paraules, i també del silenci (que a voltes és quasi tan o més important com el que volem dir). Ja ho deia un provervi: "No hables, si tus palabras no son mejores que el silencio" (em sembla que era una cosa així).

    En fi, l'enhorabona, altra vegada, i moltíssimes gràcies pels teus comentaris.

    Per cert! L'ENHORABONA (aquest cop en majúscules) pel llibre que em vas regalar, m'ha agradat moltíssim. L'he trobat molt inginyiós i molt ben escrit. De fet, com tot el que publiques.

    Una forta abraçada, i mil i un somriure!

    I unes molt bones festes!!!

  • Sensacional![Ofensiu]
    Teclac | 17-12-2008 | Valoració: 10

    Del millor que he llegit per Rc.

    És original, molt original.

Valoració mitja: 10