El silenci estreny el cor

Un relat de: SomriureXsobreviure

Sona música i m'estiro al llit. Estic cansada. Esgotada. Els dies em pesen, i les hores no em passen.
Ell no dius res. No vol dir-me res.
El silenci estreny el cor.
Necessito que aquell somriure del qui estimo tan em miri i em digui el què vull sentir des de fa tres mesos. Però sé que no ho farà. Aquesta vegada no. Aquest necessita altres coses... necessita llibertat. I jo això li ho puc donar. Però no vull. El necessito. Realment ara me'n he enamorat. Això em passa per imbècil. Per incompetent. Per idiota. Ja m'ho va advertir que no em fes il·lusions. I què vaig fer jo? Il·lusionar-me com mai. I perquè? Doncs perquè l'estimo com mai.

L'enyoro. L'enyoro i és aquí mateix. A l'altre cantonada. Però el sento massa lluny. Estic cansada. Esgotada. Els dies em pesen, i les hores se'm fan pesades.

Deu de pensar que és el què em mereixo. No deu voler tornar a començar. Donar-me una oportunitat. Donar-nos una oportunitat.
El silenci estreny el cor. Me'l estreny (només) a mi.

Comentaris

  • el silenci...[Ofensiu]
    nana_17 | 24-05-2008 | Valoració: 9

    a vegades està massa ple de paraules que entenem sense voler-ho i que també, com dius tu, poden estrenyer el cor...

    És preciós!

    Per tu! Un somriure mut!! =)

  • la riquesa informativa del silenci[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 24-05-2008 | Valoració: 9

    El silenci és tot un llenguatge, no habitual.

    Per mi, és un llenguatge de llibertat i informatiu.
    Un llenguatge armonitzador de dessitjos i necessitats.

    Un llenguatge que vol volar i torna a la teva mà.

  • Els meus sentiments[Ofensiu]
    1101ilime | 24-05-2008 | Valoració: 8

    Referent al teu comentari, que em vas dir que sortis a veure al sol, et dirè que quant soc més feliç és quant plou.
    La meva naturalesa em va parir axì.´Més aviat em sento incomodo amb tot MENYS quan he conegut una noia jove alegra simpàtica. Quan parlavan noés era per riure.
    I desprès de 3 anys le perdude, ella te el seu novio i ha cambiat de feina.
    Vaig plorar i sento la seva veu amb voca de un altre.
    Els seus llavis somriens, sembla que els vegi.
    Tot això son Sentiments.

  • ESTIMACIÓ DESAFINADA ?[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 31-12-2007 | Valoració: 10

    Estimar és apropar-te, no identificar-te.
    Estimar és trobada de llibertats.
    Estimar és connectar sense necessitat.

    La manca de llibertat i la necessitat ofeguen la dolça trobada de l'estimació.

    Deixa anar i segur torna. Dòna llibertat i restarà al teu costat.

    Estima amb gratuïtat i descobriràs el tresor de la sintonia de dos identitats que no renuncien i es complementen.

    Em permeto compartir unes opinions que sento i que em funcionen. Lluny de donar cap lliçó.

    M'agradat molt el relat. És molt sensible.

  • T'he recordat mentre llegia...[Ofensiu]
    ORIOL | 31-12-2007 | Valoració: 9

    Genial aquest relat!!! He visqut una història similar fa molt poquet i sé com et sents. M'he sentit molt identificat amb les teves paraules, teves sensacions i la teva manera particular de descriure-les i viure-les. No deixis mai d'escriuré. Això és l'única que cosa que et farà autenticament feliç! Almenys de momenrt! De tot cor, els meus millors desitjous pel nou any! ORIOL

Valoració mitja: 9